Merche Tubilla, d’esquena, en un assaig de Thaleia, amb les línies que marquen els límits de l’escenari al terra.

Així es prepara el Tarraco Viva més íntim

L'organització i els grups de reconstrucció de la ciutat han hagut d'adaptar la temàtica i el format de les activitats, mantenint fidel l'esperit del festival

Una tarda plujosa de principis d’octubre, als jardins de l’Amfiteatre, una desena de persones escolten amb atenció les indicacions de Loli Yguanzo i Reis Fabregat, arqueòlogues responsables del grup Nemesis, una empresa de difusió de temes històrics i culturals que participa a Tarraco Viva gairebé des del principi. Volien fer el primer assaig de la temporada per preparar els guions, però el temps amenaça i la cita s’ha convertit en una visita in situ a l’espai que tindran per fer les representacions. Yguanzo reparteix els papers que tindrà cadascú: un jove emperador romà i la seva esposa, un arqueòleg i el mecenes que va pagar la recuperació de l’amfiteatre, entre d’altres.

“Nosaltres estem especialitzats en religions antigues de la Mediterrània, i ja sabíem on buscar informació per fer els guions amb poc temps”, expliquen Yguanzo i Fabregat. Al març ho tenien tot preparat per l’edició de la primavera de Tarraco Viva, que hauria tractat l’alimentació a l’antiguitat, però un cop ajornat el festival s’han hagut d’adaptar a marxes forçades: buscar informació pel nou tema (pandèmies, infeccions, plagues sanitàries), trobar-hi personatges, reescriure els guions,… Enguany, entre les propostes de Nemesis hi ha una visita guiada a l’amfiteatre: “Ens feia il·lusió agafar personatges, tant d’històrics com de recents, que han contribuït a que puguem veure l’amfiteatre com el tenim”, expliquen.

Reunió informativa dels membres de Nemesis a les portes de l’Amfiteatre, on faran les visites guiades.

Les representacions s’han reduït a un màxim de deu actors per facilitar les mesures de distància i de vestuari: “Tothom tindrà el seu lloc on canviar-se i estareu separats del públic”, anuncia Yguanzo als actors. Els maldecaps per les arqueòlogues arriben amb la visita al monument, perquè no tenen clar on podran col·locar les cadires pel públic, que tampoc no es podrà moure. Si una cosa bona té aquesta versió reduïda del festival és la intimitat: “Es crearà més vincle perquè l’espectador tindrà la sensació que li expliquem directament a ell”, destaca Reis Fabregat.

Thaleia és un grup de reconstrucció històrica sense ànim de lucre que es dedica a representar la vida quotidiana dels romans i a comparar-la amb la nostra per demostrar que no hem canviat tant. Merche Tubilla, arqueòloga responsable del grup, em rep al local que tenen al costat del Museu Arqueològic abans d’un assaig del monòleg que han elaborat per Tarraco Viva. Està preparant l’únic atrezzo de l’espectacle: una recreació d’una làpida romana de guix. La col·loca al centre d’un quadrat fet amb cinta adhesiva que revela com serà l’entarimat de quatre metres quadrats reservat pel monòleg.

“El més important de l’assaig d’avui no és el diàleg, sinó que l’actor vegi l’espai que té sobre l’escenari”, explica Tubilla. Habituats a representacions de gran format, quedar-se amb un espai tan petit serà complicat, però és una altra de les mesures excepcionals del festival. L’arqueòloga diu que han preparat dos monòlegs amb la intenció de demostrar “com resistim els humans davant els problemes, com convivim amb la mort però mantenim l’esperança”.

Serà l’edició més difícil del festival, però Tubilla explica, amb una espurna d’il·lusió als ulls, com ha invertit les vacances d’agost per al nou monòleg, que ja feia temps que volia fer. “Hem hagut de canviar molt el format, perquè a nosaltres ens agrada interactuar amb el públic, oferir una experiència immersiva a l’espectador”, explica ella. Enguany, però, s’han renovat i oferiran un nou text i unes representacions més íntimes i treballades. Acostumada a certa interacció, esperen que el seu públic segueixi sent tan fidel com sempre i que aviat es puguin reprendre les representacions habituals.

Des del seu taller de La Riera de Gaià, el president de Projecte Phoenix, Enric Seritjol, prepara cada any el material i els decorats pel Tarraco Viva. Envoltat de rèpliques d’escuts, espases, sandàlies, túniques i tot tipus d’estris i equipaments romans, Seritjol explica amb passió com confecciona amb les seves pròpies mans tot aquell arsenal. Des de Phoenix “no en diem reconstrucció, sinó recreació, perquè reconstruïm elements per divulgar i compartir”. És fascinant descobrir el coneixement que té sobre les pandèmies i de qualsevol tema de l’antiguitat, i sembla que el festival tarragoní estigui fet a mida per a ell mateix; Enric Seritjol s’ha pres com un passatemps divertit la recerca d’informació per produir nou material, tot i que ja tenia una barca de fusta pràcticament acabada per l’edició del maig.

Enric Seritjol, del Projecte Phoenix, amb una rèplica d’una barbacoa romana, al seu taller de la Riera de Gaià.

Aquest cop “serà tot molt limitat, amb un màxim de set actors i lluny del públic”, explica Seritjol. Tots coincideixen en remarcar que serà una edició difícil però que valdrà la pena, que l’important era mantenir l’activitat per donar raons a la gent a sortir de casa. Seritjol ha preparat un espai del taller per enregistrar-hi un vídeo que serà compartit per internet, una proposta que també han fet les altres entitats del festival. La intenció és fer arribar l’esdeveniment a tothom, ja que enguany hi haurà un aforament més limitat que mai.

El president del Projecte Phoenix m’ensenya amb orgull palès totes les imitacions que fa al seu taller, on en destaca una barbacoa romana molt semblant a les que utilitzem actualment, així com el material de qualitat per oferir rèpliques d’indubtable rigor històric. “Davant d’una pandèmia, els romans cremaven la roba, i això suposava que molts perdien l’única peça de roba que tenien”, explica ell, donant detalls del que es cou per a la XXII edició.

Una mica diferent és la tasca d’Argos, una empresa de serveis culturals que s’encarrega de fer visites guiades i activitats per a grans i petits. Al capdavant del projecte hi ha Julio Villar, historiador i fervorós admirador de la grandesa de Tàrraco. Explica que enguany mantindran les visites guiades i que hi sumaran l’activitat ‘Visita el teu patrimoni’, amb què ensenyaran el Pretori i el passeig Arqueològic als veïns de la Part Alta. És una de les noves propostes que busca que els tarragonins prenguin consciència del patrimoni de la ciutat.

Julio Villar al passeig Arqueològic, un dels espais que ocuparà Argos de l’11 al 18 d’octubre.

Una altra proposta d’Argos serà l’habitual Espai Egipci, més petit que altres anys per les restriccions de la pandèmia, on compartiran una mirada sobre les dificultats vitals i la capacitat de superació. “Les autèntiques plagues d’Egipte van ser la fam i la pobresa, les desgràcies naturals i la salut”, revela Villar. En ser una empresa especialitzada, Argos ho ha tingut més fàcil a l’hora de preparar la seva participació a Tarraco Viva, i Villar avisa: “Aquesta sensació que tot s’enfonsa i desapareix ja s’ha donat moltes vegades a la història!”. Han començat fa pocs dies els assajos presencials, perquè fins ara havien passat els textos de manera telemàtica: “Això també ens ha fet canviar les escenes, perquè no és el mateix tenir moltes persones a l’escenari que tenir-ne poques”.

Des de l’organització del festival, el seu director  Magí Seritjol explica tots els canvis que s’han hagut de fer a corre-cuita per adaptar-lo, però creu que les pandèmies i les malalties eren el millor tema que podien escollir. “Farem una reflexió del que ens passa a nosaltres mirant el passat, per això serveix la història”, afirma.

El director del festival explica, a més, que moltes de les propostes es podran seguir en línia des de casa, però que volien mantenir de totes maneres algunes presencials. Si l’aforament no ho permet, podrem veure els monòlegs, les representacions i les lectures virtualment. Amb tot, Magí Seritjol destaca el valor del públic curiós i divers, des dels entesos fins als visitants puntuals. Saben que els espectadors tarragonins seran majoria en aquesta ocasió: la millor oportunitat de conèixer el patrimoni que tenim.

El director del festival, Magí Seritjol, al seu despatx de la casa Sefus, al Pallol.

De cara a l’edició del 2021, a tots els agradaria celebrar-la al maig novament, “pel clima, per tradició i per horaris”. La importància del festival, tal com es desprèn de les converses, rau en la divulgació del passat i en la capacitat que té d’arribar a públics molt diferents. Aquesta és l’edició més difícil en 22 anys, però Tarragona no podia perdre el seu festival de recreació històrica, ara que arriba el vintè aniversari de la declaració de la UNESCO. I serà gràcies a la resiliència i la solidaritat de les entitats, tal com resa el lema de l’edició, que es podrà dur a terme. Així doncs, observem bé les societats antigues, aprenem-ne i agafem paciència, que la història ens diu que sempre hi haurà temps millors.

Text i fotografies de Jan Magarolas.
Article originalment publicat al Fet a Tarragona

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>