BlocLletres

Elogi de la tertúlia i el cafè amb llet

El llibre 'Un bar de contes' recull 24 narracions amb diferents locals de Tarragona com a escenaris
28/03/2012
Presentació del llibre 'Un bar de contes' al bar Chaplin

El Bar Chaplin es va omplir de gom a gom per acollir dimarts la primera de les presentacions d’Un bar de contes, el recull de 24 relats escrits per 24 autors diferents que tenen un únic nexe comú: totes les històries succeeixen en un bar de la ciutat de Tarragona.

L’escriptor Juan González Soto ha coordinat aquesta obra, editada per Arola Editors. Es tracta d’un volgut homenatge als bars que, com el Chaplin, tenen una cartell d’entrepans a l’aparador i on l’olor de cafè amb llet es barreja amb la de la cervesa vessada damunt de la barra gastada. “El bar de carajillo, d’entrepà, de quinto… res de bars de disseny!“, explica Gonzàlez Soto.

No recordo quan vaig anar per primera vegada als futbolins del bar La Joya. Deuria de ser de bastant jovenet. Hi vaig fer el meu primer cigarret, un celtes llarg sense filtre que em va vendre el Vicente per vint cèntims, i hi vaig beure la meva primera cervesa, una Moritz.
“Mirar” (Bar La Joya), d’Esteve Masalles

El Boada, el Cantábrico, el Taurino, el Vallmoll, la Cueva… bars alguns desapareguts i d’altres encara oberts es converteixen en protagonistes directes o indirectes d’uns contes, alguns de costumistes i d’altres de més fantasiosos, però que irremeiablement traspuen una sensació de nostàlgia.

Del terra millor no en parlo, perquè feia joc amb les parets i la barra: tot d’aspecte llastimós, entre greix i abandonament endèmic fins esdevenir decoració incrustada.
Mar i Ramon (Bar La Almeja) de Tomàs Carot

No hi ha dubte que el llibre és un elogi d’aquests bars, dels locals i dels seus clients. Però, al mateix temps, una reivindicació. I és que, segons Gonzàlez Soto, “el bar és un lloc de tertúlia, de discussió. No només s’hi parla de futbol. També s’hi parla de política, de qüestions de tipus social, de lectures… El bar és un lloc on hi ha pensament i activitat viva. Els bars d’avui són hereus de les antigues fondes, on es feien lectures públiques per a la gent que no sabia llegir. El bar és una àgora”.

Venia quasi bé tots els dissabtes. Primer esmorzava una mica, sempre calamantxins a la planxa, amb ou i una mica de vi. Després bevia l’únic carajillet de la setmana. I després, potser no era massa ortodox, cervesa, i ja empalmava amb el vermut de migdia sense moure’s del bar.
Perpetuum immobile (Bar La Queveda), de Pepe Gómez “Moluco”.

Tornem al Chaplin. A la petita sala interior es llegeixen fragments de cinc dels contes del llibre. És la primera de les tres presentacions programades i el bar està ple de gom a gom. De fet, el mateix xivarri del bar fa gairebé impossible escoltar les lectures. Les animades converses a la sala del costat, la màquina del cafè, el soroll de les partides del futbolí… tot plegat fa que només les persones de les primeres fileres puguin entendre el que s’explica. Els condemnats al fons de la sala fan un esforç voluntariós però acaben desertant:

—Tu sents alguna cosa?
—No, marxem. Ja llegirem el llibre.



3 Comentaris

  1. Rosa Casas Llauradó
    28/03/2012 Respon

    Sí, molt de xivarri però va ser bonic... ja llegirem el llibre !!

    • Agnès
      29/03/2012 Respon

      No patiu... la gresca avui segueix! I, si no, efectivament, sempre ens quedarà el llibre!

  2. Tomàs
    28/03/2012 Respon

    M'hauria agradat estar en esta festa literària!

Respon a Agnès Cancel