Enric Garcia Jardí: “El periodisme hauria d’allunyar-se de les tertúlies sorolloses i abordar la complexitat del món que ens envolta”

Va néixer el 27 de maig del 1992 a Tarragona i viu a la Part Baixa de la ciutat. Li agrada escoltar música, llegir, escriure i organitzar esmorzars i dinars amb els amics. És periodista i diu que el millor de la seva feina és que l’obliga a escoltar les persones. I es nota que ho és, i dels bons, perquè, així, només començar l’entrevista, ja fa una afirmació d’aquelles que sorgeixen d’una ment reflexiva i analítica i que es converteix en tota una declaració de principis: “Crec que el periodisme hauria d’allunyar-se dels fanatismes i les tertúlies sorolloses i abordar, des de l’ètica professional, la complexitat del món que ens envolta, que és ple de matisos.”

Apassionat de la seva professió i gran coneixedor de la realitat cultural i social de Tarragona, l’Enric Garcia Jardí, també mulasser i escriptor, serà El Tuitaire Convidat de Santa Tecla. A través del compte de Twitter de Tarragona Cultura, ens mostrarà la “seva” festa major, la manera com ell la viu i l’entén. Les seves piulades aniran signades amb les sigles del seu nom: EGJ, i així és com podreu distingir-les de les més institucionals.

Avui li hem fet una entrevista que, de ben segur, us enganxarà…

Explica’ns un moment de la teva vida laboral que hagi estat especialment intens i motivador.

En tinc un per a cada adjectiu. Les visites a la presó de Tarragona, mesos abans que els convictes fossin traslladats al centre penitenciari de Mas d’Enric, van ser intenses i també reveladores. Crec que em van ajudar a posar-me una mica en la pell dels presos i a conèixer la història de lluites de la COPEL. D’altra banda, va ser motivador saber que un article que vaig redactar l’any 2013 sobre l’Escola Sant Salvador va servir perquè la iniciativa de mantenir obert el menjador durant el mes de juliol rebés el suport econòmic d’unes quantes persones. Quan me’n vaig assabentar vaig tenir la sensació que la meva feina, almenys aquell dia, havia tingut sentit.

Continua llegint

“Hem de donar més confiança als professionals per destriar el gra de la palla”

La periodista Anna Plaza es mou contínuament entre Vila-seca, on viu, i Tarragona, on ha desenvolupat bona part de la seva carrera professionalment, durant molts anys a Tarragona Ràdio i ara al Fet a Tarragona. Lectora impulsiva i amant del teatre (ja sigui damunt o davant de l’escenari) ha intentat sempre que ha pogut poder parlar de les seves passions a la feina. Ara, quan intenta obrir-se camí en la divulgació científica, parlem de les virtuts i problemes de la seva professió. Plaza serà la protagonista del nou número del butlletí Fan de TGN, que s’enviarà als subscriptors aquest 5 de maig.

Què és més difícil, escriure una bona crònica d’un acte cultural o un bon article de divulgació científica?

En el meu cas un article de divulgació científica, sens dubte. A la cultura m’hi he apropat sempre des d’una perspectiva molt lúdica, cosa que m’ho ha posat fàcil a l’hora d’escriure. En canvi, a la ciència sempre m’hi he acostat des d’un visió més professional i acadèmica, i suposo que això també es reflecteix a l’hora d’escriure.

Continua llegint