Experiències internacionals per continuar creixent

El tarragoní Javier Luque fa més de vuit anys que viu a Viena. Abans, va gaudir d’experiències laborals enriquidores als Estats Units. Comunicador de professió, ha exercit de corresponsal per l’NBA, LaLiga i actualment és cap de comunicació digital a la International Press Institute (IPI). A la ciutat del pastís Sacher s’hi troba totalment integrat i en destaca la gran oferta cultural en un municipi que té gairebé cinc mesos d’hivern.

L’IPI és l’organització més antiga del món que defensa la llibertat de premsa. La seva principal dedicació és monitorar els atacs contra periodistes o lleis que puguin afectar el lliure exercici de la seva feina. Luque explica que “denunciem aquells casos més greus davant de les autoritats del país i, si cal, portem la denúncia a organitzacions intergovernamentals com les Nacions Unides”.

El novembre de 2013 el van contractar per desenvolupar l’àrea digital de la institució. Per un costat, exercia com a cap de comunicació digital de l’organització, amb la creació de productes multimèdia i, per un altre, “he ajudat a crear tota una nova àrea de recerca anomenada Ontheline“. Aquesta s’enfoca en la investigació d’atacs coordinats d’assetjament i desinformació contra periodistes i mitjans a les xarxes socials. Un problema, segons Luque, del qual “avui dia se’n parla sovint”, però que el 2014 “no hi havia gaires estudis d’àmbit global”.

Un treball internacional sense oblidar els mitjans locals

L’experiència internacional de Javier Luque no es queda només a Àustria, sinó que va fins als Estats Units. Va aterrar a Los Angeles la temporada 2011-2012 per cobrir els partits de l’NBA dels Lakers i els Clippers (els dos equips de la ciutat) de la mà d’una productora audiovisual amb seu a Madrid. Ho defineix com “una experiència surrealista de viure en un set de cinema”. A més va tenir la sort de cobrir la final de la lliga de bàsquet americana que enfrontava a l’Oklahoma City i els Miami Heat. Durant la seva tasca laboral, el va sobtar positivament “la facilitat que teníem els periodistes per accedir als vestuaris i entrevistar a tots els jugadors, fins i tot les estrelles”. No oblida, però, la seva tasca als inicis en mitjans locals: “Vaig aprendre tant i vaig treballar amb gent de qualitat, tant humana com professional, que no podria entendre el meu desenvolupament en l’àmbit internacional sense la base que vaig adquirir a la meva ciutat”.

A Àustria, però, s’hi ha assentat. Viu en una ciutat de gairebé 2 milions d’habitants, en la qual “en poc més de mitja hora pots arribar a l’altra punta gràcies al transport públic”. “Tens una immensitat de parcs cada pocs carrers i la ciutat és tan plana que pots anar fàcilment amb bicicleta arreu”, expressa Javier Luque, el qual afegeix que a tot plegat cal sumar-hi “l’oferta cultural”.

Luque defineix Viena com la capital “per excel·lència” de la música clàssica i l’òpera. Tot i això, les propostes culturals “són immenses” i s’adrecen a tota mena de públic: des de concerts de grups pop internacionals fins microteatre o exposicions fotogràfiques i d’art contemporani. “Tothom hi troba el seu espai”, diu.

Baixa taxa de vacunació contra la Covid-19 i PCR gratuïtes

Com no podia ser d’altra forma, al Javier també li ha tocat la pandèmia de la Covid-19 a Viena. Creu que actualment “es viu com a Tarragona”. “Anem amb cura de no contagiar-nos, però al final ens hem adaptat a la nova normalitat”. En aquest sentit, a Àustria tenen accés a test d’antígens i PCR gratuïts i tota la població ja es pot vacunar de la tercera dosi des de fa dos mesos. La situació, així i tot, va provocar que al novembre el govern decretés un confinament total. Luque ho considera “un cop anímic fort”, ja que durant tres setmanes “només vam poder sortir a treballar, al supermercat o a fer esport”. “La gent estava molt frustrada. Això no obstant va ser la consecució lògica de la baixa taxa de vacunació del país”, referma.

El Javier intenta viatjar dues o tres vegades cada any a Tarragona. La seva ciutat natal s’ha convertit “en una mena de campament base on recuperar l’alè per continuar amb el camí”. Sobretot, troba molt a faltar la “sensació de familiaritat dels seus carrers, cafès i botigues”. Té molt clar que de Viena a Tarragona s’emportaria un pastís Sacher. A l’inrevés, i de fet ja ho fa habitualment, pernil, fuet i els “bons moments amb els meus”.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Javier Luque