Evan Dedes: “Les primeres cançons les vam compondre amb guitarres acústiques i pots de detergent que servien de bateria sense saber més que les notes músicals”

És el bateria de Los Glosters des de fa més de 30 anys

Evan Dedes (Tarragona, 1972) és impressor gràfic i també el bateria de Los Glosters des de fa més de 30 anys.

Però, Los Glosters no sempre han estat Los Glosters. L’octubre del 1988 l’Evan Dedes (batería), en Ramón Cuenca (veu) i el Carlos García (guitarra) van fundar Els Pirats. Va ser en un bar on, segons recorda Dedes, es lamentaven de l’actuació horrorosa que havia fet la Jove uns dies abans al Concurs de Castells. “Vam trobar-hi unes amigues que ens van dir que estaven pensant en crear un grup de música amb guitarres acústiques i pots de detergent per la rentadora i ràpidament ens vam plantejar si elles poden, per què nosaltres no?”, explica.

La setmana següent muntaven una bateria casolana, aconseguien una guitarra, i començaven a assajar en un bloc que estaven reformant al carrer del Mar. Allí hi van passar hores i hores durant els caps de setmana intentant fer música. I és que cap d’ells en tenia ni idea de música, més enllà de saber les notes que els havien explicat a classe. “El Carlos va ser el primer en comprar-se un instrument, una guitarra elèctrica de tercera mà, i per les festes de Sant Jordi del 1989 vam fer el primer concert al Martí Franquès amb cançons pròpies”, rememora Dedes.

En aquella època van encaminar el seu repertori cap a un estil que barrejava la música sixty, el garatge rock i el R&B i va començar una temporada intensa d’autoaprenentatge. “El Carles va anar un parell d’anys a classe de guitarra i jo també per agafar una mica de tècnica, però el primer dia que ens van posar en un estudi de gravació i ens van dir que havíem de seguir el metrònom va ser una bogeria. Ningú ens havia ensenyat ritme o a compondre, simplement ho fèiem perquè en teníem moltes ganes”, explica Evan Dedes.

L’any 1996, després de molts concerts com Els Pirats, van decidir canviar una mica el seu estil i refundar-se. Així és com van nèixer Los Glosters. “Era l’època daurada del rock català i fèiem de teloners de Lax’n’Busto, però sempre ens trobàvem una mica desencaixats i teníem ganes d’anar més enllà dels escenaris de Catalunya. Ens vam plantejar cantar en anglès, però no en teníem ni idea, així que vam optar pel castellà i n’estem molt orgullosos d’on hem arribat”, afirma Dedes mentre repassa els discs que han gravat i els programes de televisió on han aparegut.

Ara bé, la seva dedicació a la música no ha estat mai al 100%, sempre ho han compaginat amb altres feines que els han permès certa flexibilitat per poder tocar sempre que els sortia una actuació, fos el dia que fos.

Aquestes festes de Santa Tecla 2020 han estrenat el documental Los Glosters. 30 anys a la carretera, a càrrec de Produktiva Films, dirigit per Nando Caballero. La peça audiovisual es va gravar el juny de 2019 a la Sala Zero de Tarragona, durant el concert de celebració del 30 aniversari de la banda, que també es va enregistrar per treure’n un disc que ara mateix la pandèmia ha deixat en stand by. “És l’únic que ens falta, publicar un disc gravat en directe. Tampoc esperàvem que d’aquell vídeo gravat per ensenyar als amics que no podien ser a la Sala Zero s’acabés convertint en un documetal”, afirma Dedes.

Actualment, ja no assagen en aquesta finca en obres del carrer del Mar que els va veure néixer, però enyoren que la ciutat de Tarragona no tingui equipaments prou preparats perquè els músics puguin assajar. “Tant de bo algun dia tinguem uns estudis com hi ha en altres ciutats per potenciar més el talent local”, conclou Dedes.

Text: Laia Díaz
Fotografies: Los Glosters

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>