Històries del Carnaval: Sansa

“Estimats carnestoltencs i carnestoltenques. Respectable públic en general. Se m’ha encomanat el gran honor d’anunciar-vos que els forats de cuc i els forats negres, aquells que la teoria de la relativitat de l’esbojarrat geni d’Einstein ensumava, i no pas els que vosaltres esteu imaginant, marranos, existeixen de debò i us ho demostraré. Són tan reals que passen desapercebuts! Ah, que no us ho creieu? Que penseu que us estic vacil·lant? Quina gràcia…, i tan a prop que els teniu! N’hi ha per tot arreu! Aquesta pàgina, sense anar més lluny, n’està farcida. Però, ja se sap…, no hi ha més cec que el que no hi vol veure. Esteu encuriosits, eh? Doncs pareu atenció, perquè no us ho escriuré dues vegades.

Observeu detingudament la pantalla, sense parpellejar (això és important). Acluqueu els ulls uns segons, compteu fins a tres, els obriu i, ràpidament, els fixeu en la imatge on apareixen cinc ganàpies envoltant una corona fúnebre. Què…? Noteu alguna cosa? No? Doncs esteu sent testimonis d’un autèntic fenomen quàntic. No us adoneu que heu connectat amb el passat? Al Carnaval de 1984? De fet, ara mateix hi esteu en línia.

L’escenari és la plaça de la Font. És dimarts 6 de març i, en breu, començarà el sèquit del funeral de Sa Majestat el Rei Carnestoltes, al voltant de la plaça. I com nosaltres som els únics de la concurrència que duem l’ornamentació floral adient, ens han encarregat encapçalar la comitiva funerària. Ara, l’Àngel Catena, el fotògraf oficial del Carnaval, ens està fotografiant a les escales de l’Ajuntament. Som de la comparsa de la Cadena Ser. Un grup de companys d’aquest mitjà, del Catalunya Nova (el suplement comarcal d’El Periódico de Catalunya) i amistats afins vam decidir crear-la per a l’ocasió. Ull viu, però. Examinem el quintet perquè n’hi per a llogar-hi cadires.

El pocapena de l’esquerra, arreglat amb levita de Jack “l’Esbudellador” i guarnit amb un llaç rosa de cantaire de caramelles i que sosté la corona, és el Miquel Marc; el cara espantada de la dreta, que duu pantalons i jersei negre, amb mocador lligat al coll, també negre, de tractant de mules i ases, que exhibeix per la cintura la samarreta blanca pelfada i que porta la bragueta mig abaixada, és el Josep Maria San Saturnino “Sansa”, un servidor. Just al darrere del parell de mansos, podem apreciar un selecte ramillet de tres “flors” ploraneres. La de l’esquerra, embolcallada en un ponxo mexicà ratlla-bandat en blanc i negre, i que mira de reüll el pom funerari que subjecta la seva companya, és la Nati Terme; la del centre, que aguanta el citat ram de branquillons i serradures seques, abillada de negre de dalt a baix amb mantellina inclosa, amb un cert posat de casquivana i que, pel somriure que mostra d’orella a orella, està més pendent del clic de la càmera que del fet luctuós i tràgic del moment, és l’Anna Fabà, i, a la dreta, la que a dures penes sobresurt pel darrere del meu cap estarrufat, que vesteix de dol rigorós, encara que no es pot comprovar, i que està recitant al seu pomell esquifit l’Oda al Bacallà…, “ho bacallà, ho bacallà, dessalat et menjaré, ets el meu mannà” (us ho juro que és així, sinó, de què la meva cara de patiment ), és la Griselda Pastor…

Estimats i estimades…, ha arribat l’hora dels adéus. Ha estat per a mi un veritable plaer compartir amb tots vosaltres aquesta particular vivència. Abans d’acomiadar-me us vull demanar un últim favor: quan em trobeu pel carrer digueu-me, de part meva, que no em preocupi, que m’heu vist i estic bé… El seguici està a punt. Ens reclamen. Hem de sortir pitant!”

Text: Sansa
Imatges: Àngel Catena
Imatge de la capçalera: Judici, d’Àngel Catena

1984. Foto: Àngel Catena

1984. Enterrament, crema del ninot. Foto: Àngel Catena