Magí Seritjol: “Per fer l’edició d’enguany de Tarraco Viva hem hagut de llegir i treballar sobre la vida de la gent corrent de l’antiguitat”

El festival de reconstrucció història se celebrarà de l'11 al 18 d'octubre

Entrevistem Magí Seritjol, el director del Festival Tarraco Viva, que enguany celebra una edició ben especial, de l’11 al 18 d’octubre, tot i la situació actual que estem vivint.

Tenint en compte les dificultats d’aquest any, què creus que pot aportar de bo aquesta situació d’incertesa que estem vivint?

Ostres, la pregunta és molt complexa i difícil de respondre. Des del confinament són molts els filòsofs, antropòlegs, psicòlegs, politòlegs, etc… que estan reflexionant-hi i des de múltiples vessants. Com que soc gestor cultural intentaré fer-ho des del meu àmbit professional. El que ens està passant no és només una crisi sanitària, crec que aquesta és la conseqüència d’una crisi molt més gran. És la crisi d’un model de vida social, econòmic i polític basada en la no sostenibilitat mediambiental, la desigualtat econòmica i la estandardització cultural. El repte és canviar el sistema i aquest moment té de bo precisament això, és un moment per repensar i repensar-nos la manera en la qual estem en aquest planeta. I quina eina mes útil que la cultura per fer-ho?

Què ens aporta el passat?

Això ho hauria de respondre cadascú. Jo només puc parlar per mi mateix. I ho intentaré dir d’una manera senzilla. Quan m’enfronto a un problema o intento discernir sobre algun fet actual o no sempre començo per mirar l’origen i l’evolució del que estic intentant entendre. Sense el pensament històric soc incapaç de pensar. Pel mateix motiu m’agraden molt les ciutats que tenen una història llarga, més que no pas les molt noves. Suposo que és una mania personal.

Després de 22 anys, no s’ha explicat tot?  

No hem ni començat! Precisament per fer l’edició d’enguany hem hagut de llegir i treballar sobre la vida de la gent corrent de l’antiguitat. No dels emperadors, ni l’aristocràcia ni de les elits intel·lectuals, sinó de la gent popular. Les fonts que en parlen d’això són molt limitades, així que ens queda tot un món per descobrir! Un historiador d’Oxford, Furges Millard, diu en un article seu: “En un sentit perfectament literal, els historiadors de l’antiguitat no sabem de què estem parlant”. Doncs, això.

Estem més a prop dels clàssics del que ens pensem? 

Estem molt lluny perquè hem perdut el gran llegat educatiu del món clàssic. Abans qualsevol líder social o polític de la nostra cultura occidental havia de tenir una sòlida formació d’història i cultura clàssica. Ara, si un líder polític diu que llegeix Virgili, encara que sigui traduït, segur que perd vots per “elitista”. Està mal vist. D’altra banda, una gran part dels continguts de la cultura popular contemporània, almenys a l’anomenada cultura occidental, està farcida d’iconografia i significats que provenen del món clàssic. 

Què destacaries de l’edició d’aquest any? Alguna novetat?

Aquest any destacaria que… farem el festival! I pràcticament totes les activitats seran novetat perquè s’han fet a mida per aquesta edició tan especial.

Les persones a qui no els interessa la història, els pot interessar Tarraco Viva? 

Fins i tot a la gent que no li interessa la gastronomia menja cada dia! Espero que ni que sigui per curiositat moltes persones s’apropin a la història del món antic, perquè en definitiva és la seva!

La situació sanitària ha obligat a l’organització a reduir els actes. Tot i això, quins aspectes del festival han seguit millorant any rere any?

Això ho ha de dir el nostre públic. El que sí puc dir és que almenys quan proposem activitats pel festival ho fem pensant en un context més ampli que no pas el d’omplir d’actes el programa. Ho reflexionem molt, potser a vegades massa, però tot el que proposem obeeix a una intenció. O almenys així ho intentem.

Hi ha festivals similars a Tarraco Viva en altres ciutats europees? Què té d’especial el festival romà de Tarragona?

Similars al nostre no n’hi ha gaires. Està el d’Arles a França, el de Xanten i Aalen a Alemanya, el de Carnuntum a Àustria, el d’Augusta Raurica a Suïssa, i a Anglaterra n’hi ha alguns més al mur d’Adrià a Colchester, York, etc. El que té d’especial el nostre festival és que vol oferir una programació molt àmplia sobre molts aspectes del món romà i antic en general. No hi ha cap d’aquests festivals que tinguin un programa tan complet. No dic que no siguin molt interesants, que ho són, dic que no tenen l’abast ni de dies (normalment duren un cap de setmana) ni d’activitats com el nostre.

Text: Laia Marín i Laia Benaiges
Foto de portada: Albert Rué

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>