Manola Brunet, la valquíria contra el canvi climàtic

Va néixer a Carinyena l'any 1955 i va arribar a Tarragona amb només dos anys. És directora del Centre en Canvi Climàtic de la URV, presidenta de la Comissió de Climatologia de l'Organització Meteorològica Mundial i ha estat nomenada Filla Adoptiva de la ciutat

La història de Manola Brunet comença a Carinyena, un poble aragonès ubicat a 50 quilòmetres de Saragossa. Hi va néixer l’any 1955, però només dos anys després ella i la seva família van viatjar fins a Tarragona. «Allà no hi havia massa feina…», explica la protagonista d’aquest article. Brunet ja no ha tornat a marxar, «només per feina», subratlla. 65 anys després, l’Ajuntament de la ciutat ha decidit nomenar-la Filla Adoptiva.

«Ha estat una notícia que no m’esperava gens. Quan l’alcalde m’ho va avançar per telèfon no m’ho podia creure, em va deixar sense paraules. Al final, ser profeta a casa teva no és habitual», diu, somrient, des d’un dels bancs assolellats del Passeig de les Palmeres. «Allà hi pintava jo de petita, però era un desastre!», recorda, assenyalant el racó del rellotge de sol, amb vistes a la punta del Miracle i al mar Mediterrani.

Manola Brunet és una de les figures més destacades de la climatologia mundial. És Catedràtica en Geografia, directora del Centre en Canvi Climàtic de la URV i presidenta de la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial. «Així doncs, creu que hem frenat el canvi climàtic durant aquesta aturada per la pandèmia?». «El clima ni ho ha notat», respon, contundent. «És cert que hem reduït les emissions un 7%, i que hi ha hagut millores localitzades, però les concentracions de gasos d’efecte hivernacle no han patit cap impacte. Seguim tenint un 250% més del que hi hauria d’haver», reafirma.

Manola Brunet al davant del rellotge solar del Passeig de les Palmeres.

Brunet està convençuda que, per frenar el canvi climàtic, calen normatives «clares» des d’òrgans internacionals. «Però els polítics no estan per això…», lamenta. Aquesta legislació és la que facilitaria, diu, que els ens locals com els ajuntaments o els consells comarcals apostessin «fort» per polítiques contra el canvi climàtic. «Necessitem ciutats més humanes, amb menys cotxes i més persones. I també cuidar els pulmons verds i la costa verge que tenim…», defensa Brunet, mentre alça la mirada i recorre, amb els ulls, la línia de la Costa Daurada.

La tasca de la nova Filla Adoptiva de la ciutat es desenvolupa a Tarragona, però també en ciutats com Ginebra o Norwich. Brunet és professora i investigadora, i es mostra molt contundent amb la perillositat que comporta l’acceleració del canvi climàtic. «Estem jugant amb la vida, perquè això va més enllà del canvi en el clima. La pau mundial estarà amenaçada, perquè hi haurà desertització, lluita per l’aigua, milions de migrants climàtics… Cal fer alguna cosa», acaba dient.

Entre els seus desitjos, es troba una Tarragona amb urbanisme «sostenible, verd i amb menys ciment», amb una línia de la costa «verge» i uns barris «units per carrils bici». «I hem de mantenir les nostres platges, però això només passarà si frenem el canvi climàtic!», alerta. Per això, Brunet seguirà duent aquesta lluita al més alt nivell. Ara, «orgullosa» d’haver-se convertit en Filla Adoptiva de la ciutat que l’ha vist créixer.

 

Text: Carlos Domènech Goñi

Fotografies: Carlos D.G

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>