Marc Volpini Tondo: «Quan treballo en la imatge d’un projecte musical procuro endinsar-me molt en l’univers de l’artista»

L'Il·lustrador Convidat del mes d'octubre és un artista multidisciplinar a qui li agrada experimentar amb diverses tècniques i tot tipus de material. Darrerament ha realitzat alguns projectes per a grups musicals (Tarragona, 1981)

Ens comentes que has realizat treballs tant per al teu grup de música com per altres projectes musicals. T’inspires amb la seva música a l’hora d’iniciar una feina d’aquestes característiques o hi ha altres factors?

Quan treballo en la imatge d’un projecte musical procuro endinsar-me molt en l’univers de l’artista. Abans de posar-m’hi, acostumo a fer llargues passejades vora el mar escoltant la seva música als auriculars, per cabussar-m’hi i poder entendre més bé què vol transmetre. El temps que hi estic treballant també el passo escoltant constantment la seva música. També procuro parlar molt amb qui m’ha fet l’encàrrec per conèixer bé els seus gustos. M’agrada captar bé la seva psicologia, així que també en llegeixo entrevistes i investigo què han publicat abans, i quina estètica exploten artistes similars per veure què hi puc aportar.

Dius que acostumes a barrejar diverses tècniques en els teus projectes. Com entens la diferència entre la il·lustració i el disseny gràfic? I quin és el seu punt de connexió?

Aquesta pregunta donaria per a un bon debat! Intentaré ser breu. Tal com ho entenc jo, la il·lustració és un conjunt de tècniques pictòriques que tenen com a fi explicar, amb una o diverses imatges, acompanyades de text o no, una idea, una història, una emoció, i que poden néixer de la persona que il·lustra sense un encàrrec extern. El disseny gràfic ha de procurar posar ordre (o desordre, si n’és la intenció) a un problema comunicatiu extern i sintetitzar-lo, ja sigui resumint en un logotip els valors d’una marca, maquetant un text emprant les tipografies de la forma adequada per aportar valor al contingut, o fent la composició d’un cartell que haurà de transmetre el missatge concret d’un emissor a un receptor definits. El disseny gràfic és un món ampli que es pot recolzar, o fer ús, de tècniques artístiques com la il·lustració, la fotografia, la tipografia, etc, que són arts; però no entenc el disseny gràfic com un art en si mateix, sinó com un llenguatge que pot fer ús de recursos i coneixements artístics per complir la seva funció, mentre que la il·lustració és un art en si mateix. 

Recomana’ns algun videoclip que t’hagi agradat recentment per la seva fotografia o gràfica.

No és molt actual (és del 2014), però m’agrada molt el vídeo de “Zerbait Asmatuko Dugu”, dels Berri Txarrak, realitzat per Joseba Elorza, que és un artista del collage animat que m’agrada molt. Així, més recent, em va agradar molt el vídeo il·lustrat que va fer Alejo Levis per “El árbol de la vida” del New Raemon durant el confinament, amb prop de 4.000 dibuixos. Pell de gallina!

Com et veus en un futur com artista multidisciplinar que ets?

Procuro estar sempre alerta amb les oportunitats que van sorgint, per explorar altres llenguatges, conèixer projectes i seguir aprenent. En el futur em veig així, aprenent constantment i sense tancar-me cap porta. En l’últim any, per exemple, he fet els primers projectes d’animació digital i motion graphics amb After Effects, que és un camp nou per a mi i en el qual m’hi agradaria aprofundir. No se sap mai què puc descobrir demà!

De tots els treballs que ens has ensenyat, amb quin et sents especialment orgullós i per què?

Em sento especialment satisfet amb la coberta del disc homenatge a Vic Chesnutt. Va ser una feina molt delicada, no només per la figura del propi artista difunt, a qui calia dedicar-hi tota la sensibilitat, sinó per totes les persones que hi estaven involucrades. Quan el vaig tenir enllestit en vaig quedar molt content del resultat, però de fet han estat les reaccions positives, tant dels músics, com dels amfitrions del segell discogràfic, com dels mitjans que se n’han fet ressò, el que m’ha fet més il·lusió. 

Hi ha artistes que han estat molt creatius durant el confinament. Aquesta etapa que ens ha tocat viure a casa et va servir per a millorar algun punt de la teva feina?

En el meu cas el confinament em va servir per posar en marxa el meu projecte musical, Brott per al qual ja tenia unes quantes peces però que mai acabava d’arrencar. Arrel de la música, també vaig realitzar el meu primer vídeoclip (“Monstruos”). No es pot dir que m’hagi avorrit! També vaig realitzar el lyric vídeo d'”Un altre dia”, de l’Elena Volpini, amb el qual vaig fer la meva primera peça d’stop motion de més de 20 segons.

Què et resulta més complicat a l’hora d’iniciar una feina des de zero?

Tenir clar què vol el client que no t’ho està dient explícitament. Sovint, per desconeixença sobretot, qui et fa l’encàrrec no té massa clar què és el que vol o com transmetre-ho, i això es tradueix en molts canvis a les propostes prèvies. L’experiència t’ajuda a anticipar-te abans de fer mil proves que saps que seran rebutjades; en el meu cas m’ha costat més de deu anys entendre-ho!

Quins consells donaries a algú que està acabant de cursar els estudis de disseny gràfic o Il·lustració i que es vol iniciar en aquest món a nivell professional?

Que tinguin molta paciència, que siguin conscients que els estudis només són una porta d’entrada, però que l’aprenentatge de veritat comença a la feina amb encàrrecs reals. Que es facin valorar per amics i família; fer favors és bonic, però els sabaters no regalen les sabates i els cuiners no regalen els àpats. La valoració del disseny gràfic o la il·lustració comença en qui hi treballa! I que es deixin influenciar per tots els camps dels sentits: la música, la pintura, la gastronomia… tot ens alimenta!

Com veus la il·lustració a Tarragona?

Veig que hi ha moltes ganes de fer coses. En aquest sentit, l’Associació d’Il·lustradores de Tarragona (AIT) està fent una bona feina d’agrupació d’artistes de la il·lustració del Camp de Tarragona. Convoquen conferències com els vermuts virtuals que van fer durant el confinament, comparteixen idees i propostes, i en la mesura que es pot fan accions de forma més o menys intermitent, i això és una molt bona notícia. Escombrant cap a casa, crec que Junkie Python va servir per engrescar unes quantes persones a arriscar-se i, encara que l’AIT no en sigui conseqüència directa, sí que en aquells anys es va encendre una guspira que vull pensar que encara crema. Anava a dir que potser falten persones com el Juan Antonio Moreno, ànima mater del fanzín, que arrisquin per tirar endavant projectes com aquest, que van moure molta gent; però potser la llàstima és precisament aquesta: que en aquest país, fer projectes artístics és, massa sovint, un risc.

   [Seguiu les seves il·lustracions a les xarxes municipals,  a Instagram i Twitter.]

Entrevista i vídeo: Laia Marín 
Il·lustració: Marc Volpini Tondo

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>