Arts visualsBloc

“Penses en els teus seguidors, però abans de penjar una foto primer t’ha d’agradar a tu”

Juanjo Fuster és 'El fotògraf convidat' de Tarragona Cultura durant aquest mes d'agost
30/07/2013
Sunny day in #tarragona. Foto Juanjo Fuster

Les afirmacions absolutes són perilloses, però difícilment ens equivoquem quan diem que Juanjo Fuster (42 anys) és l’iger més popular de Tarragona. Nascut a Flix però resident a la ciutat, els seus prop de 15.000 seguidors i la qualitat de les seves fotografies el converteixen en un referent d’Instagram i la fotografia. Amb aquest dissenyador gràfic de professió parlem de la fama virtual, d’Instagram com a arma de promoció turística i de moltes coses més.

Actualment et segueixen a Instagram més de 14.800 persones i les teves fotos reben, de mitjana, més de 1.000 m’agrades. Què suposa ser tan popular?

M’emociona. Quan poso una imatge a les deu de la nit i al cap d’una hora ja porta 700 likes, dius “ostres!”. Reps moltes mostres de carinyo. De vegades pujo imatges i les acompanyo d’un text, i algun seguidor m’ha donat les gràcies  perquè els he ajudat a passar millor un moment difícil. Que et diguin aquestes coses emociona molt i no té preu. Et fa sentir gran, però alhora molt petit, perquè a Instagram tinc aquesta repercussió gràcies als meus seguidors i a les comunitats d’instagramers, que sempre m’han donat suport.

Una de les claus de la teva popularitat és que interactues amb els teus seguidors. Quant temps dediques cada dia a Instagram? Per què t’enganxa tant?

No ho vull comptar (bromeja). Ho miro quan vaig a l’autobús al matí, al migdia després de dinar si tinc una estona i al vespre quan torno de la feina. Són moments que abans potser els aprofitava per llegir i ara des de fa dos anys els dedico a escriure i respondre missatges. Ara m’omple més això que no pas llegir un llibre. Instagram és una xarxa social, i tota xarxa social ha de tenir moviment. Sempre ho he tingut clar.

Tants seguidors i tanta expectació poden suposar que fer fotos deixi de ser una afició per convertir-se en una pressió?

No, perquè tinc clar què vull fer. No és una pressió, sinó una motivació. Si volgués pujar quatre fotos al dia sí que hauria de pensar-hi constantment, però no és el cas. De vegades he estat una setmana sense penjar cap foto, però ara porto una temporada que n’acostumo a penjar una cada dia. A més, òbviament penses en els teus seguidors, però abans de penjar una foto primer t’ha d’agradar a tu.

Durant aquest temps has guanyat diferents premis. Segurament el més important és el Catalunya Experience. Una foto teva per Sant Jordi va guanyar altres 2.500 imatges i, com a premi, vas participar en un tour fotogràfic per Catalunya, convidat per l’Agència Catalana de Turisme, amb altres igers de Catalunya i d’arreu del món. Com va ser l’experiència?

Molt bé! Va ser una setmana tombant per Catalunya, amb les despeses pagades, a canvi de fer diferents fotografies. En molts llocs ens rebien els responsables de turisme. Veure Catalunya acompanyat de gent que coneix bé els indrets et permet veure llocs que potser ja coneixes d’una altra manera. I amb els companys la relació va ser molt bona i encara ens escrivim. Tenia l’anglès una mica rovellat i al final vaig acabar parlant amb ells sense problemes!

Sant Jordi experience. Foto Juanjo Fuster

Ja tenies experiència amb iniciatives similars…

Fa uns tres mesos l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va contactar amb quatre o cinc instagramers perquè hi anéssim un cap de setmana, també amb tot pagat, per fer-hi algunes fotografies. Ells mateixos deien que Instagram és un mitjà de promoció que pot arribar a més gent que no pas, per exemple, una pàgina de publicitat en un diari un diumenge. A Instagram hi trobes gent a qui li agrada fer fotografies i viatjar a llocs per fer fotos. Pots vendre experiències que després la gent voldrà viure.

Al teu blog ofereixes una relació de les aplicacions de retoc digital que utilitzes habitualment. Hi ha límits a l’hora de retocar una fotografia?

Cadascú té el seu estil, perquè ja saps quin tractament fa a les fotos. Jo m’imposo certes regles i intento no abusar dels saturats. Utilitzo els retocs perquè la fotografia ofereixi aquells matisos que veig a la realitat i que potser no han quedat plasmats d’inici. Faig fotos amb el mòbil amb una funda aquàtica i no es reprodueixen els colors amb exactitud. Això fa que, per exemple, puguin no aparèixer en una foto certs reflexos daurats a l’aigua. Aleshores sí que retoco alguna cosa per recuperar uns colors que s’han perdut.

En moltes ocasions introdueixes a la fotografia elements externs, des de la teves ulleres de sol a diferents ninos. De vegades no en tens prou amb la realitat per fer una bona foto?

Tampoc em plantejo que Instagram sigui un canal només de fotografies. Una persona vol transmetre el que sent en cada moment i de vegades vols utilitzar el que t’ofereix el teu entorn o de vegades hi intervens. Jo m’he buscat els meus propis elements. Sempre vaig amb ulleres de sol i col·lecciono ninos i per això els faig sortir de tant en tant.

L’Iphone és el teu millor aliat, però també fas servir càmeres reflex. Què busques en cada cas?

La reflex només la utilitzo de nit, i quan ho faig acostumo a especificar-ho. Els mòbils funcionen molt bé de dia, però a la nit no pots prendre una imatge de llarga exposició i per això sovint agafo la càmera. Si una de cada cent fotos que pujo l’he fet amb reflex, crec que no passa res. Tampoc m’agrada abusar d’imatges amb càmeres perquè perds certa instantaneïtat.

Port. Foto Juanjo Fuster

Com t’aficiones a la fotografia?

Faig fotos des de petit. Per a mi era un suplici l’espera de dos o tres dies des que feia les fotos fins que anava a buscar el revelat. Quan tenia dotze o tretze anys anava pel carrer fent fotos de núvols i la gent em preguntava què feia i em sentia com un bitxo raro. I ara a Instagram veus que hi ha molta gent a qui li agrada el mateix que tu.

Per últim, durant aquest mes ens ho desenvoluparàs, però ens pots avançar què és per a tu la cultura?

Les arts són només una part de la cultura. Per a mi la cultura són tots els estímuls externs que rebem. Aquests estímuls van canviant de llenguatge i concepte amb el temps. Vas caminant pel carrer, vas veient coses i tot allò t’influeix més o menys. Tots som esponges i anem agafant estímuls de diferents llocs.

Jordi Suriñach



3 Comentaris

  1. […] https://tgnblog.tarragona.cat/penses-en-els-teus-seghttps://tgnblog.tarragona.cat/penses-en-els-teus-segui… […]

  2. […] https://tgnblog.tarragona.cat/penses-en-els-teus-seghttps://tgnblog.tarragona.cat/penses-en-els-teus-segui… […]

  3. M.Teresa Remolà Estapé
    04/08/2013 Respon

    Hola Juanjo! Felicitats per l'entrevista...m'agradat......i mira....tenia l'intenciò de comprar-me un iPhone perque es veritat, hi ha moltes instantáneas que m'agrada ria plasmar, m'has donat l'empenteta!!!

Respon a Press Kit - Fototurista por JuanjoFuster - Instagram Fotos y Viajes Cancel