“Si Instagram només fos per a professionals seria molt avorrit”

Montse Riera és fotògrafa de professió i per vocació. Durant molts anys va treballar en premsa, però els canvis econòmics han fet que hagi reconduït cap a altres àmbits la seva vida professional, tot i que no ha deixat mai la càmera tancada en un calaix. Aquest mes d’octubre ha acceptat el repte de convertir-se en la Fotògrafa Convidada de Tarragona Cultura i ens presentarà una sèrie d’imatges relacionades amb la gent que fa gran la cultura. Abans de descobrir, però, què ens vol ensenyar, hem volgut conèixer una mica més qui és @popblau d’Instagram.

Quan s’inicia la teva relació amb la fotografia?
Vaig començar a treballar en aquest àmbit l’any 1996 quan vaig entrar al Diari de Tarragona. Després de molts anys de fer fotos del dia a dia ara treballo molt per encàrrec i també faig moltes fotos per gust.

Com vas arribar a Instagram?
Acostumo a estar bastant al dia de les noves tecnologies i n’havia sentit a parlar molt sobre Instagram, però tenia un mòbil que no em deixava descarregar-me l’aplicació. Em feia molta ràbia perquè com a fotògrafa tenia moltes ganes de ser-hi, així que de seguida que em vaig canviar el telèfon, em vaig descarregar el programa i vaig ser la persona més feliç del món.

Hi ets molt activa?
No, no tinc una gran xarxa de seguidors, ni tampoc interactuo gaire, però m’agrada trobar gent i coses que d’altra manera potser no arribaries a conèixer mai. Es dóna el cas que segueixo una noia de Canadà, una altra de Noruega, una d’Alemanya… i posen fotografies dels seus espais que t’obren un món fins ara inabastable. És una nova forma de comunicació molt ràpida.

Quin ús en fas, doncs?
Si tinc una fotografia que m’agrada molt és una plataforma que em permet ensenyar-la. També utilitzo Facebook, Flickr… Tot amb l’objectiu que la gent s’adoni que encara estic aquí, que potser no treballo tant com abans, però que encara hi sóc. Això sí, he de reconèixer que Instagram em serveix molt com a entreteniment. Hi entro un mínim de dos o tres vegades al dia, sempre que tinc estones mortes, i vaig mirant, remenant, posant m’agrada…

Podríem dir que mires més que penges?
Certament. Acostumo a penjar aquelles fotos que m’agraden molt, que em diuen alguna cosa. Busco que em transmetin quelcom. Penjar imatges del que estic fent en un moment determinat no ho he fet mai; no ho critico, però a mi no m’agrada donar informació meva. Però és cert que m’hi estic moltes estones remenant i mirant què pengen els altres usuaris. Per a mi s’ha acabat convertint en un joc.

Consideres que Instagram ha banalitzat la feina dels fotògrafs professionals, per allò que ara qualsevol pot fer una bona foto posant-li un filtre?
No, considero que és quelcom que es porta dins. Hi ha gent que no té gens d’idea de tècnica fotogràfica, però que, en canvi, penja unes fotografies molt boniques. I tenen tot el dret del món a ensenyar-ho. També hi ha gent que penja fotos molt mal fetes, però el que té Instagram és que permet que tothom que tingui ganes de mostrar imatges les pugui fer públiques i, a banda, et permet comunicar-te i interactuar amb altra gent. Només faltaria que Instagram només fos per a professionals, seria molt avorrit. És brutal el que hi pots arribar a veure i en molts casos de gent que no s’hi dedica professionalment.

Ets de fer les fotos amb el mòbil o amb la càmera?
Amb el que tinc a mà. Hi ha molta gent que és molt crítica en aquest sentit i diu que Instragram hauria de ser únicament per a fotos fetes amb mòbil, però això és limitar la manera d’inspirar-se de la gent.

I ets partidària del retoc?
Les meves imatges no tenen molts filtres. De l’únic que abuso algunes vegades és dels blaus i dels verds perquè m’agraden aquests colors, però no tinc cap problema que la gent retoqui. L’únic que em grinyola una mica és el retoc HDR, no m’agrada, em molesta a la vista. És de les poques coses que he trobat a Instagram amb què no combrego gens.

Què ha de tenir una fotografia perquè et captivi?
T’ha de dir alguna cosa, t’ha de fer sentir alguna cosa. No ha de ser una fotografia bonica i prou, ha de fer pensar, ha de transmetre alguna sensació. Igual sóc molt exigent, però també em passa amb les meves fotografies. Només acabo penjant aquella imatge que em genera alguna cosa a l’estómac.

Hi ha algun àmbit que t’encanti fotografiar?
M’agraden molt els temes de cultura. Vaig treballar-hi durant molts anys i m’apassiona, però també m’agraden molt els espais. En canvi, em costa molt fer retrat; m’agrada, però no me n’acabo de sortir.

Ens pots donar alguna pista sobre com serà la sèrie d’imatges que publicaràs aquest mes d’octubre com a Fotògrafa Convidada?
M’ho he agafat com un repte i la meva idea és fer algun retrat sobre gent que fa gran la cultura. Sé que no serà fàcil perquè, com ja he dit, no sóc cap experta a l’hora de fer retrat. Parteixo del punt que no m’agrada fer retrats robats, sinó que vull conèixer a la persona i llavors fer-li una fotografia, però sóc molt tímida i això a vegades em complica la feina. Ara bé, la idea és començar amb alguna imatge feta al Concurs de Castells.

Laia Díaz
Fotos de Montse Riera