Sofia Mata de la Cruz, la tinerfenya que va ressuscitar el Museu Diocesà

L'Ajuntament de Tarragona li ha atorgat la distinció al Mèrit Cultural per la seva tasca al capdavant del museu, que va dirigir fins al passat 31 de desembre. Mata (Santa Cruz de Tenerife, 1955) és doctora en Història de l'Art per la Universitat Rovira i Virgili

«Demà començo una nova vida, em jubilo!». Són paraules de Sofia Mata de la Cruz, directora del Museu Diocesà de Tarragona fins al passat 31 de desembre. És doctora en Història de l’Art per la URV i va començar a treballar en l’equipament l’any 1989. La seva tasca al capdavant del museu l’ha dut a ser reconeguda amb la distinció al Mèrit Cultural que atorga l’Ajuntament. «M’ha fet moltíssima il·lusió. És com si m’haguessin fet Filla Adoptiva», diu Mata, que va néixer l’any 1955 a Santa Cruz de Tenerife però va traslladar-se amb només nou anys a Tarragona. «De fet, gairebé ni me’n recordo de ser d’haver nascut allà», assegura.

La feina del seu pare, vinculat al món petroquímic, va obligar la família a desplaçar-se a Tarragona. Mata va estudiar Història de l’Art a la URV, un àmbit que l’apassiona des de petita. «I he tingut la sort de viure en una ciutat que té un gran potencial patrimonial i artístic», diu. Es va doctorar en aquesta mateixa matèria i va començar a treballar al Museu Diocesà l’any 1989, després d’haver passat pel sector privat. «Quan vaig arribar al museu vaig descobrir l’amplíssim fons de pintura gòtica i també de pintura del segle XVI, que no és massa coneguda», explica Mata. En aquest segon àmbit, de fet, va centrar la seva tesi doctoral. «És que no som conscients de tot el que tenim als museus de la ciutat. Podríem ensenyar tres o quatre vegades més del que mostrem ara», defensa.

La protagonista de l’article recorda que el Museu Diocesà estava «oblidat». «Quan jo vaig entrar, semblava que hagués estat tancat durant molt temps», recalca. Mata i la resta de l’equip, «imprescindible i d’alt nivell», destaca, van esforçar-se per millorar la situació. «El vam recuperar. De fet, el vam ressuscitar. Aquesta és la sensació que m’emporto després de tots aquests anys», se sincera. Es van inventariar un gran nombre d’obres i documents, es van fer obres a les sales d’exposició i el museu es va posicionar com un dels més destacats de la ciutat i el país. «Per dir-ho fàcil: vam posar-lo al mapa cultural», expressa.

Sofia Mata de la Cruz assenyala una de les obres que es poden veure al Museu Diocesà de Tarragona.

Malgrat que durant aquella època i fins a l’arribada de la crisi econòmica les subvencions van ajudar a modernitzar l’espai, Mata assegura que el Diocesà sempre ha estat un museu amb «pocs recursos». «Però hem treballat de valent per tirar-ho endavant. Jo he crescut com a investigadora gràcies al museu», manifesta Mata. Ara, més de 30 anys després d’haver entrat a l’equipament, dona pas a noves generacions. «El deixo en bones mans, n’estic segura», diu, però es reserva el nom del nou o nova successora, que es coneixerà properament.

Sofia Mata de la Cruz, la tinerfenya que va ressuscitar el Museu Diocesà, comença ara una nova etapa. La família i els projectes personals, que seguirà treballant «mentre el cos ho aguanti», marcaran els seus dies. «I tinc un desig: conèixer els meus descendents, perquè vull tenir nets», subratlla. Poc després, Mata surt per la porta del museu que l’ha vist créixer personalment i professional, acomiadant-se amb un somriure dels treballadors i treballadores de l’equipament.

Text i fotografies: Carlos Domènech Goñi

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Articles relacionats