Resumir un espectacle d’hora i mitja en què intervenen prop de 400 persones és complicat. Resumir-lo en dotze moments, tot un repte….

25/02/2012

Resumir un espectacle d’hora i mitja en què intervenen prop de 400 persones és complicat. Resumir-lo en dotze moments, tot un repte. Coincideixen amb nosaltres?

  1. Una guia excel·lent. Imprescindible com a nexe d’unió entre els diferents números, l’actriu tarragonina Neus Pàmies va brillar en el complicat paper de mestre de cerimònies. Amb l’ajuda d’un bon guió, va convèncer els espectadors que s’havien mogut d’una punta a l’altre de la ciutat quan en realitat no s’havien ni mogut de les seves butaques.
  2. L’alquímia de la pintura. Josep Maria Rosselló s’enfrontava, en un costat de l’escenari, a un llenç blau de grans dimensions. Poca gent sabia que pintaria un quadre en directe. Gairebé ningú sabia que l’obra acabaria feta a bocins. Coia Valls ens va posar en situació explicant-nos que, en moltes ocasions, la improvisació només té sentit si abans hi ha hagut molta preparació.
  3. “Festeig”. És la composició d’Eduard Toldrà que va tocar Albert Guinovart, va cantar Marta Mathéu i van ballar Arantxa Sagardoy i Alfred Bravo. Potser era la combinació menys improbable de la nit, però no sempre s’ha de renunciar a l’ortodòxia. Sense exagerar, un autèntic plaer.
  4. El record de la guerra. Ni un sol tret. Ni una gota de sang. N’hi va haver prou amb l’Orquestra Camerata XXI, el so d’un sac de gemecs i les imatges de la Part Alta de Pep Escoda per estremir-se recordant el setge de Tarragona durant la Guerra del Francès. La matèria primera, la partitura de “Tarragona 1811” de Rosalia Sumoy, hi ajudava. La història, la més antiga i la més recent, sempre és present.
  5. Artistes espontanis. Allò que t’aixeques de la butaca i et poses a ballar, a tall de flashmob, amb la Camerata XXI. Allò que no et pots reprimir i et sumes al Cor Ciutat de Tarragona en el fi de festa. Els joves ballarins, actors i cantants de Tarragona van irrompre amb naturalitat des de la platea per fer-se un lloc entre els grans.
  6. Els pilars. Les colles castelleres de la ciutat, acompanyades per la gralla (que no pel Toc de castell) de Roser Olivé, ens van regalar una de les estampes més potents de la nit. Els enxanetes encarant l’altíssim sostre de l’Auditori August, el mosaic de colors de les camises… La festa, més viva que mai, no es va perdre la festa de Tarragona 2012. Les colles castelleres de Tarragona enlairen un pilar de 4. Foto: Jaume Omella
  7. Els discursos. Des de la Capitalitat de la Cultura Catalana ens van posar en context, des d’Escaldes-Engordany ens van recordar la feina feta i des de Ripoll ens van recordar la que queda per fer. La regidora Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Carme Crespo, va explicar el context de Tarragona 2012 (allò de posar en valor i innovar), va explicar la feina feta fins ara (som hereus dels Yxart, Pin i Soler, Rovira i Virgili, Baixeras, etc.) i va avançar la feina que queda per fer (com el Banc de la Cultura).
  8. Dames i Vells. La representació del ball parlat més popular de la ciutat va mostrar-se malparlat i crític com sempre, però especialment punyent i irreverent. Van dir algunes veritats i van oferir el contrapunt necessari per no caure en l’autocomplaença.
  9. Cançó de bressol. La cançó d’Espaldamaceta ja és per ella mateixa una delícia però l’acompanyament del Cor Ciutat de Tarragona la va embellir encara més. Magnetisme instantani. No ens cansaríem d’escoltar-la una i altra vegada. En prometem el vídeo.
  10. El vestuari inexistent. Òbviament Som llamp, som cruïlla no es va convertir en una macrotrobada nudista, però tots els participants van vestir amb roba de carrer deixant els uniformes i les millors gales per a una altra ocasió. Com si anessin passejant per qualsevol cruïlla de la ciutat. La cultura com a fet quotidià.
  11. El gran “oh”. Bona part del públic no es va reprimir. Quan Josep Maria Rosselló va esquinçar el quadre que havia estat pintant durant tot l’acte la gent va reaccionar amb una sonora exclamació. Provocació? Frivolitat? Art efímer 100%.
  12. Els flautistes d’Hamelin. Emulant el conte popular i canviant la flauta pels sacs de gemecs, els Sacaires de Tarragona van ser els encarregats de guiar les autoritats, artistes i públic fora de l’Auditori August. No ha haver-hi ni salutació i els aplaudiments van quedar esmorteïts en un final desconcertant. L’acte s’havia acabat però el 2012, la cultura i el dia a dia continuen.

La nostra felicitació a Marc Chornet, Teresa Valls, Neus Pàmies, Josep M. Rosselló, Coia Valls, Pep Escoda, Orquestra Camerata XXI, Ball de Dames i Vells, Oriol Grau, Arantxa Sagardoy, Alfredo Bravo, Marta Mathéu, Roser Olivé, Espaldamaceta, Cor Ciutat de Tarragona, Albert Guinovart, alumnes d’Història de l’Art de la URV, Amics de la Cultura, Associació per al Foment de la Dansa a Tarragona, Associació de Sacaires de Tarragona, Aula de Teatre del Col·legi Sagrat Cor, Aula de Teatre de la Cooperativa Obrera Tarraconense, Castellers de Sant Pere i Sant pau, Colla Castellera Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, cor infantil Els Rossinyols, Esbart Santa Tecla, Escola d’Art i Disseny, Escola i Conservatori de Música, Escola Municipal de Música, Estudi de Música, Jove Cor, TornaVís Teatre, Vis de Vanadi i Xiquets del Serrallo.

 



3 Comentaris

  1. LLUIS
    29/06/2014 Respon

    Una feina digna d un profesional

  2. Rosa Casas Llauradó
    26/02/2012 Respon

    Moltes felicitats a tots, un gran espectacle, molt, molt bonic i emocionant !!!

  3. Remei Barberà
    26/02/2012 Respon

    CULTURA 2012

Respon a Remei Barberà Cancel