Tarragona estrenarà un espai per donar suport al dol perinatal a famílies i professionals de la salut

La Laura i l'Adrià, una parella que van patir la interrupció de l'embaràs del seu fill als cinc mesos de gestació, expliquen la seva experiència

Fa poc més d’un any la Laura i l’Adrià van haver d’interrompre l’embaràs del seu fill als cinc mesos de gestació. Casos com aquest o el traspàs dels nadons a les poques hores o dies d’haver nascut és el que es coneix com a mort perinatal.

Ells, com tantes altres famílies, van començar un procés de superació del tràngol com van poder. Els van oferir participar en un grup de dol, però ho van declinar perquè allí s’hi podien trobar gent que havia patit tot tipus de pèrdues i els feia por tornar a casa havent hagut de sentir experiències que encara fossin pitjor que la seva.

Per evitar que els pares que han perdut un nadó de forma tan prematura ho afrontin sols, a partir del mes de novembre Mémora, en col·laboració amb l’Hospital Universitari Joan XXIII, posarà en marxa un Espai de Paraula a Tarragona per donar suport al dol perinatal a famílies, però també als professionals de la salut, que han d’afrontar la situació de no haver pogut salvar a aquests petits.

Isabel Roman, coordinadora de la Fundació Mémora, explica que la iniciativa que està activa a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (Barcelona) des de l’any 2014 i a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta (Girona) des del 2017, vol ajudar les famílies que s’estaven preparant per rebre una vida “a afrontar una mort que no està oficialment legitimada perquè, depenent de la fase en què es produeix la defunció, legalment no té nom, però pels pares si que té nom”.

L’Espai de Paraula comptarà amb la coordinació d’una psicòloga de la Fundació Salut i Persona que farà una primera avaluació a les famílies interessades en formar part del grup per valorar si la seva participació hi serà favorable “o bé si encara no estan preparats”, explica Roman.

En paral·lel a la gestió emocional de les pròpies famílies, Mémora també vol posar l’accent en la complexitat que un procés com la defunció d’un nadó suposa per als professionals d’equips de Ginecologia-Obstetrícia i Pediatria-Neonatologia. Per aquest motiu, l’Espai de Paraula també oferirà atenció psicològica i acompanyament als professionals sanitaris que ho requereixin

“Per l’experiència que tenim a la Vall d’Hebron i al Josep Trueta, hem vist que les famílies acostumen a formar part del grup al voltant d’un any. Un dels aspectes més positius és que el grup és dinàmic i hi coincideixen famílies que tenen la mort molt recent i d’altres que estan més avançats i això ajuda molt a tirar endavant”, assegura Isabel Roman.

Visualitzar una realitat molt silenciada

“Cadascú ho ha portat com pot. A mi em va servir escriure i compartir-ho a les xarxes socials i, en canvi, a la meva parella li ha anat millor no parlar-ne tant. Ho hem anat gestionant a la nostra manera, però la idea de poder compartir-ho amb un col·lectiu que empatitzi amb tu al 100% em sembla quelcom molt necessari”. Aquest és el testimoni de la periodista Laura Casas, que el setembre del 2019 va haver d’interrompre el seu embaràs als cinc mesos de gestació.

Compartir-ho públicament li va servir per descobrir com el seu no era un cas aïllat i que hi havia molta gent, més propera del que es pensava, que havia patit situacions similars o, fins i tot, pitjors. “Sembla que siguin coses que passen a la tele o a un cosí llunyà d’algú que coneixes, però fa respecte veure que succeeix més del que pensem i t’espanta veure com es minimitza aquest dolor”, assegura Casas.

Creu que iniciatives com aquesta ajudaran a fer passes endavant per donar visibilitat a una situació que, habitualment, acostuma a quedar molt en la intimitat de la parella i de la família. “Cal treballar perquè la gent agafi empatia cap a aquests casos perquè una de les coses que em va costar més afrontar van ser comentaris de l’estil ‘No et preocupis, que encara ets jove i en tindràs un altre’ o ‘Millor que passi ara que encara no el coneixies’. Per nosaltres tenia nom i era el nostre fill”, afirma Laura Casas.

Tot i que la ferida costarà de tancar, si és que s’arriba a tancar mai, la Laura i l’Adrià estan ara mateix carregats d’il·lusió esperant l’arribada de l’Èric per a aquest mes de novembre. “No ho oblidarem mai, però hem de continuar vivint”.

Text: Laia Díaz
Fotografia de portada: Laura Casas

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>