Trenta-cinc anys apropant la ràdio a la ciutat

M’adono de l’estima cap al món de la ràdio i de la professionalitat de la Sílvia García només iniciar la conversa. M’avisa que xerra pels colzes amb una veu entonada que m’endinsa a parlar al voltant d’un dels mitjans de comunicació més antics. Fruit d’una trajectòria de més de 35 anys a Tarragona Ràdio, la presentadora del programa Ja tardes i referent del panorama musical català va rebre aquest passat dimecres el guardó a Millor Professional als Premis de Comunicació Local 2021, organitzats per la Xarxa Audiovisual Local.

“Encara no m’ho acabo de creure, són paraules majors”, comenta la Sílvia. La locutora i tècnica tarragonina va començar a treballar de molt jove a Ràdio Fòrum, una petita emissora de la Part Alta que seria l’embrió de l’actual Tarragona Ràdio. Podem dir, doncs, que la seva vida sempre ha estat lligada a l’àmbit radiofònic.

En aquells moments, García tenia quinze anys i “no pensava a fer ràdio de forma professional”. Va iniciar la seva aventura davant dels micròfons com una col·laboradora més i, en aquells moments, va veure com es començava a engendrar una emissora. Va ser llavors quan li van proposar fer un programa. Allà on s’instal·lava l’emissora hi era ella: de diferents localitzacions de la Part Alta, passant per la Rambla Nova a, actualment, l’avinguda Roma.

Del vinil a Spotify

La Sílvia ha viscut de primera mà l’evolució del món de la ràdio. Avui, ningú es creuria que fa 20 anys les connexions en directe al carrer es feien des de les cabines de telèfon. Impensable, però real. “Ara tens un aparell que té cobertura vagis on vagis per seguir la notícia”, referma. La periodista tarragonina també ha estat testimoni de l’evolució digital del mitjà de comunicació. Va passar de posar vinils i cassets per “de cop i volta veure que l’ordinador i Internet t’ho donen tot”. “Els canvis han estat vertiginosos en pocs anys”, comenta.

Així les coses, de retruc també ha estat espectadora a primera fila dels canvis a la ciutat en tots els sectors. Des de davant del micròfon o en el control tècnic, sent una “mera espectadora”. Perquè la Sílvia desenvolupa les dues funcions a Tarragona Ràdio. “A través de les notícies dels companys veus com les coses canvien”, expressa. La pandèmia de la COVID-19 tampoc els ha posat les coses gens senzilles i en una etapa on “ens vam tornar a reinventar un cop més”.

Té clar que la ràdio “és la veu del ciutadà, amb les seves inquietuds, simpaties i caràcter”. A més, és conscient que “cada oient és un món” i que “també s’enfaden amb nosaltres”. “Més d’un cop quan el Nàstic perd ens truquen dient que no els agrada el que diem! I jo els responc que no soc la que vaig darrere de la pilota, que només narrem el que s’està fent”, explica entre rialles.

Els músics, la seva gran família

Podem dir que qualsevol músic que actuï a Tarragona passa pel micròfon de la Sílvia. Ha tingut la gran sort d’entrevistar i realitzar reportatges a un ampli nombre de cantants i formacions, locals o no, que han passat pels escenaris de la ciutat. En l’àmbit tarragoní reconeix tenir-los “adoptats, ja que formen part de la meva família de la ràdio. Els truco gairebé com a un germà o cosí”. Té infinitat d’històries memoritzades, però entre aquestes en destaca la darrera entrevista que va fer a Pau Donés quan va actuar a la ciutat. Poc després es feia pública la notícia del seu càncer avançat. “Sense voler vaig formar part de la vida d’aquella persona i per a mi va ser un moment molt especial”, rememora.

Per a la comunicadora, la clau d’una bona entrevista musical es troba en “tractar-los amb l’afecte que ells demostren quan actuen i componen les cançons”. “Quan faig l’entrevista no m’agrada fer el format de pregunta i resposta, vull que sigui com si dos amics es troben i s’expliquen coses”, expressa.

Pel que fa al programa Ja tardes, que la Sílvia García condueix diàriament, es mostra “eternament agraïda” als seus col·laboradors i reitera que “gràcies a ells ens hem fet grans”. En aquest sentit vol retre homenatge a l’avi Ramon, traspassat l’any passat i que era el col·laborador de més edat de  Tarragona Ràdio. Si avui seguís viu, compliria 33 anys de col·laboracions.

Tècnica o conductora de programes?

“Les dues coses”, reitera. No amaga que “m’agrada molt parlar”, però quan es troba al control li encanta “interactuar amb la persona que parlar per antena i proposar-li innovacions”. De fet, ambdues tasques van totalment de bracet: “si no obro el micròfon ja es pot parlar que no et sent ningú”. Creu que en moltes ocasions “no se li dona el valor que té i realment se’l mereix, ja que un tècnic a gust pot canviar el color d’una ràdio”.

A més, la Sílvia és la responsable de coordinar els col·laboradors i voluntaris que fan programes a la ràdio sense cap ànim de lucre. Són aquestes persones, per a la radiofonista, les que “donen un caliu i un servei afegit a l’oient” i que, per tant, cal “obrir sempre la porta a aquesta possibilitat”.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Sílvia García