Cinquanta-nou països recorreguts en sis-cents deu dies. Aquestes són les xifres reals de l’aventura del tarragoní Juanillo Otón, qui va decidir fer la volta al món amb la seva moto un dia després de complir quaranta anys.

Otón ho tenia clar des del dia que va complir trenta-cinc. “Vaig dir-li a la meva parella que als quaranta compliria el meu somni”, recorda. De fet, tota la família som uns grans aficionats al món del motor i de les motos encara més. El Juanillo rememora quan la seva filla només tenia vint-i-dos mesos i “vam fer un viatge a Noruega amb sidecar”.

Un viatge solidari

El tarragoní afirma que per poder fer el viatge “em vaig privar de moltes coses i vaig treballar de dilluns a diumenge per aconseguir els diners que necessitava”. Otón assegura que “més enllà del material dels patrocinadors i els regals dels amics pel meu aniversari, ningú m’ha donat ni un euro. Si et paguen el teu somni crec que aleshores perd l’essència”. Ell volia que el viatge tingués un caire solidari. I així va ser, a favor de l’entitat Si jo puc, tu també #epilep, dedicada a visibilitzar les persones amb epilèpsia. El motociclista dona les gràcies al president de l’associació, David Sanahuja: “Jo he pogut visibilitzar l’epilèpsia, però ell m’ha visibilitzat a mi”.

Curiosament, el Juanillo va iniciar el seu trajecte el 26 de març de 2022, el Purple Day, el Dia Mundial de l’Epilèpsia. Aquell dia començava l’aventura, amb la incertesa de tot el que podia ocórrer, però amb la màxima il·lusió, el seu equipatge i una tenda de campanya. La idea, era completar el viatge en un any, però “se me’n va anar de les mans”. En principi volia anar de Tarragona a Vladivostok (Rússia), i allí enviar la moto al Canadà, viatjar fins a Argentina i finalitzar en terres africanes per arribar a casa. Els problemes van començar quan, un mes abans de marxar, va esclatar la guerra entre Ucraïna i Rússia i va haver de modificar tot el viatge.

Canvi de plans. Va recórrer Europa fins a Turquia i des d’allà va encaminar-se cap a terres asiàtiques. A Indonèsia, just quan portava sis mesos d’aventura, a Bali, va haver d’enviar la moto cap a Xile. El transport va trigar setanta-vuit dies. Com que no volia estar-se quiet, va optar per llogar una moto a Austràlia i recórrer-la. “No tenia sentit que el traçat no estigués plasmat sobre un mapa”, comenta.

A Xile es va retrobar amb la seva moto. Aquell va ser un “moment màgic”. Una moto que fins i tot té nom: Alma. Juanillo Otón explica que “quan passes tantes experiències amb ella es genera un vincle especial, tant que fins i tot hi parles”. El tarragoní va desplaçar-se per tot el territori sud-americà, per enviar la moto de Panamà a Colòmbia i recórrer Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala fins a arribar a la famosa frontera de Tijuana (Mèxic) amb els Estats Units.

El temporal d’Alaska

Allà va sorgir un altre problema. Un fort temporal a Alaska li impedia arribar des de San Diego. Aleshores va optar per deixar-hi la moto i tornar a Tarragona durant quatre mesos. Una decisió que en un primer moment li donava la sensació de fallar-se a sí mateix, però que finalment “em va anar bé per posar els peus a terra”. “Ho havia normalitzat tot, estava fent la volta al món i les coses m’havien deixat de sorprendre”, expressa Otón.

En tornar a l’aventura, el Juanillo va prendre la decisió de recórrer Àfrica per la costa oest. De Ciutat del Cap (Sud-àfrica), fins al Marroc. “El continent africà em va posar al meu lloc”, diu. Poc abans, a quatre dies de la seva marxa, Otón acomiadava al seu bon amic Carles Falcón, traspassat en un accident al Dakar. Des de llavors, detalla que “vaig viatjar amb ell”.

Els mals moments van continuar a l’Àfrica, havent “d’empassar saliva i pensar que tenia un projecte per endavant. Tenia clar que tornaria a casa només si a la meva dona o a la meva filla els hi passava alguna cosa”. Al Camerun, va conèixer un noi italià que viatjava d’Itàlia a Sud-àfrica, en Luca, amb qui va compartir sentiments i informació. El contacte entre ells va seguir, generant-se una gran amistat, però quan el Luca havia d’arribar a Ruanda, li van comunicar que havia tingut un accident a Angola i havia mort. Va ser una setmana molt dura per Ocón, amb l’afegit que es deia Luca Falcón. “Era un diumenge al migdia i se’m removia tot un altre cop. Em vaig sentir realment sol en aquell moment”, comenta el tarragoní.

La gran rebuda a la plaça de la Font

Després de tocar de peus a terra ja a casa seva, el Juanillo assegura que es queda “amb la gent del món, que m’ha ajudat molt”. “Quan veus que es bolquen amb tu, és impressionant”, recorda. De fet, s’ha adonat que “nosaltres tenim molt més i no ens atrevim ni a obrir les portes de casa nostra com sí ho han fet amb mí”. Otón va plasmar que “tots som més iguals del que ens pensem, tot i els canvis de cultura, el color de la pell o la nostra religió”. El motociclista va percebre, a la vegada, de la “dura vida que tenen algunes persones, malgrat que ells no són conscients i no han vist res més”. “Venia de recórrer el món, no he vist res, però ho he vist tot, i estava amb gent que no tenien ni l’oportunitat de sortir de la seva aldea”, afirma.

Otón va tornar a la seva ciutat el diumenge 7 d’abril, amb una gran rebuda a la plaça de la Font. Té clar que “si la tornés a fer, no modificaria res, però tampoc em sortiria igual de bé”. No ha patit cap accident greu i només ha estat dos cops malalt. “He après moltíssim en tots els sentits”, explica i afegeix que “quan arribo a Tarragona només puc donar les gràcies, he de valorar tot el que he fet”.

108.820 quilòmetres, sis-cents deu dies i cinquanta-nou països. Aquestes són les xifres de l’aventura de Juanillo Otón. Un record que es tatuarà per “significar que he donat gas a la vida”.

Una nova aventura, l’any 2027

Però les ‘bogeries’ d’Otón i la seva família no acaben aquí. Al dinar de celebració, a la seva arribada, la seva dona va proposar-li fer, en família, el trajecte entre Tarragona i Vladivostok, “la línia del mapa que em faltava tot i haver donat la volta al món”. Serà l’any 2027, amb la seva parella i la filla. Però l’emoció no va acabar aquí, el Juanillo es va agenollar i li va demanar si es volia tornar a casa amb ell, amb motiu dels vint-i-cinc anys d’estar junts.

Un viatger li havia dit que la volta al món no acaba fins que “poses la moto a l’interior del garatge” i, un cop fet, va regalar-li a la seva filla. “La forma que aquesta moto i viatge tingui un sentiment mutu és donant-se-la en herència i que viatgi amb ella al 2027. Hi haurà un doble sentiment”, conclou el pilot tarragoní.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Juanillo Otón

Etiquetes: , , ,