Francesc Gallart Magarolas (Tarragona, 1933) va néixer a tocar de la Part Baixa. Fill, per part de mare, d’una família de pagès, va créixer entre els camps de conreu a tocar del Francolí que tenia la família i els trens que donaven feina al seu pare, que era ferroviari. De fet, arran de la feina paterna, la família es va traslladar a Valls quan ell era ben jove, però, en plena adolescència, quan van tornar a Tarragona va comunicar a la família que volia entrar a estudiar al seminari.
Assegura que no s’ho va pensar gaire i que, de seguida, es va trobar molt a gust estudiant allí. “No vaig tenir en cap moment la sensació que havia agafat un camí equivocat. Em feia il·lusió ser capellà i vaig anar seguint endavant fins a aconseguir-ho”, explica mossèn Gallart assegut tranquil·lament davant d’una pila d’ampolletes de vidre que esperen ser omplertes amb l’aigua de Sant Magí.
Continua llegint
