Actualitat

casa corderet tarragona

Casa Corderet, gairebé 270 anys venent espelmes des del número 17 del carrer Merceria

El seu actual propietari està intentant confirmar que l’activitat de Casa Corderet podria remuntar-se a l’any 1631

És la botiga més antiga de Tarragona i també de Catalunya. L’Antiga Casa Corderet, ubicada al número 17 del carrer Merceria, va obrir portes el 17 de setembre de 1751 i, des de llavors, ha atès ininterrompudament la seva clientela. 

A part de la seva longevitat, el més curiós és que el producte que ofereixen poc ha variat al llarg dels gairebé 270 anys d’història. I és que la cera i les espelmes han estat sempre el producte estrella d’aquest antic comerç. Unes espelmes que, amb l’arribada de l’electricitat, van deixar de tenir la utilitat d’il·luminar les llars, però que, amb el pas dels anys, s’han convertit en un producte decoratiu i aromàtic present a moltes cases.

casa corderet tarragona

Però, a Casa Corderet no només viuen de ser un producte molt preuat com a complement de la llar. El seu actual propietari, Xavier Pagès (Tarragona, 1963), explica que molta gent associa la botiga a un corrent religiós concret, però “encara que preparem molts ciris per a celebracions cristianes, també treballem molt per a jueus, ortodoxos, budistes i, fins i tot, encara que sembli curiós, per a islàmics. Aquests últims tenen una cultura més encaminada cap a l’ús d’encens, però hi ha algunes comunitats berbers, presents a la ciutat, amb qui hem treballat en més d’una ocasió”, relata Pagès.

Pagès està darrere el taulell de la botiga des de l’any 2004. Un parell d’anys abans, amb la complicitat de la Montserrat Magriñà, propietària de l’estanc ubicat al mateix carrer, van agafar el relleu a en Miquel Martí, qui durant 40 anys havia estat al capdavant de Casa Corderet. “En Miquel tenia alguns problemes de salut i només obria la botiga un dia a la setmana. No podíem deixar que es perdés un negoci així i vam decidir apostar-hi. Llavors vaig començar a investigar l’ofici i a aprendre’n moltes facetes fins que el 2013 vaig passar a ser-ne l’únic propietari”, explica Xavier Pagès.

En aquests darrers anys, Pagès ha fet una aposta pel producte reciclat i per les ceres vegetals, a la vegada que treballa per promoure el producte de proximitat. “Tot és fet a casa o a menys de 100 quilòmetres i també en fàbriques petites on treballen de forma artesana. El més important és donar veu als petits artesans”, afirma Pagès que creu que a Tarragona s’hauria de donar més valor al petit comerç.

Una altra de les facetes de Pagès, que durant anys va treballar com a maquillador pel sector de la moda i a Televisió de Catalunya, és la de narrador d’històries. I és que una de les apostes d’aquest tarragoní ha estat la de contactar amb touroperadors i escoles per explicar a tanta gent com sigui possible la història del seu establiment.

“Vull fer entendre a les noves generacions que cal apostar pel comerç de proximitat, que poques vegades podem estar a internet perquè és impossible competir amb els preus. Poden comprar per internet, però cada vegada que fan clic una botiga petita tanca i també perden l’experiència de comprar en un establiment on poden seguir tot el procés d’elaboració del seu encàrrec”, reivindica Pagès.

casa corderet tarragona

Aquest 2020 havia de ser l’any d’obrir un canal a Youtube i de restaurar el taller, però la pandèmia ha obligat, com a tants altres petits negocis, a canviar els plans. Ara bé, el que no ha canviat és l’afany d’aquest tarragoní per seguir investigant els orígens del seu negoci. I és que, la pedra fundacional, adossada a la paret lateral de la casa (carrer Sant Pere d’Estubes), apunta que l’activitat de Casa Corderet podria remuntar-se a l’any 1631. Si algun dia es pot arribar a confirmar aquesta dada, aquest petit negoci es convertiría en la segona botiga més antiga d’Europa, només per darrere de la farmàcia de Santa Maria Novella, de Florència, inaugurada el 1621.

Text i fotografies: Laia Díaz

Aquest article forma part de la campanya ‘Som Comerç TGN’, que vol reforçar el vincle de la ciutadania amb el comerç de proximitat.

En curs

Hernan en H: «”Llépol” és un joc de cartes que consisteix en obrir un restaurant amb plats típics de les Terres de l’Ebre i utilitzar les expressions més xaladores del terreno»

L'Il·lustrador Convidat d'aquest mes és el cocreador del projecte ebrenc 'Del terreno' (Amposta, 1989)

Vas néixer a Amposta i vas triar venir a estudiar il·lustració a Tarragona. Quins bons records tens d’aquest etapa a la nostra ciutat?

Recordo l’Escola d’Art com lo centro d’operacions, d’allí naixen amistats en professors i alumnes, gent més enllà del meu terreno que compartien les mateixes inquietuds que jo. 

Continua llegint