El tarragoní Joan Bautista Cubells parla amb passió de la seva professió. La cardiologia vascular és la seva vida, juntament amb la seva família. De fet, el seu treball s’ha vist reconegut amb diversos premis tant a nivell local, nacional com europeu.

Va obtenir la llicenciatura i el doctorat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, amb una qualificació final d’Excel·lent. Ha exercit com a cirurgià a Londres i als Estats Units, a més de treballar en clíniques i hospitals destacats de Barcelona. A l’actualitat continua consultant i realitzant intervencions, també a Tarragona, com a cardiòleg, angiòleg i cirurgià cardiovascular.

Guardons a títol europeu

Bautista, guardonat amb el Premi Nacional de Cirurgia Cardiovascular i el Premi Europeu al Millor Cirurgià Cardiovascular l’any 2021, a més de rebre recentment la distinció al Mèrit Científic per part de l’Ajuntament de Tarragona, ha dedicat gairebé quaranta anys a la professió. Destaca que el factor principal per convertir-se en un referent en cardiologia ha estat “treballar moltíssim”.

Segons Joan Bautista Cubells, les claus per a ser un bon cardiòleg són “tenir vocació, evidentment, i comptar amb un bon suport extern en els inicis”. “A partir d’aquí, cal desenvolupar la teva professió, entendre el que estàs fent i demostrar-ho”, afegeix el doctor tarragoní. Considera que la prova d’ésser un bon cardiòleg també es reflecteix “quan reps un bon nombre de premis internacionals. Quan t’aplaudeixen de forma unànime, significa que ho estàs fent bé”.

Destacades millores en 40 anys

Reflexionant sobre el primer trasplantament realitzat pel Dr. Bautista l’any 1985 a l’Hospital de Sant Pau, juntament amb el Dr. Josep Maria Caralps, un dels seus referents, destaca l’evolució de la cardiologia durant quaranta anys. “Ha evolucionat en tot”, respon de forma rotunda el Dr. Bautista, afegint que “abans, la cardiologia era un camp mèdic desconegut, i avui en dia és totalment diferent, no té res a veure amb el que es feia abans”. Tot ha millorat, des del diagnòstic fins a les tècniques quirúrgiques, amb una major precisió i eficàcia.

Joan Bautista Cubells treballa literalment amb el cor a les mans cada dia, fruit de la seva professió. “Sóc cirurgià del cor i en tinc un entre les mans cada dia. Sé de debò què és un cor, tant aturat com en marxa”. Tot i la pressió òbvia que això implica, considera que “qualsevol ocupació a la vida comporta aquesta passió, ho tinc clar”. Destaca el suport del seu equip mèdic i de la seva família, els quals li transmeten una absoluta tranquil·litat pel que fa a la seva tasca.

Una feina apassionada carregada d’aquesta pressió, que cal saber gestionar. El cardiòleg tarragoní creu que “cal separar i mesurar allò que estàs fent en cada moment i, sobretot, entendre les persones que tens al costat”. Posa de relleu la importància de transmetre calma als pacients com a tasca preoperatòria, ja que la confiança és crucial per a un resultat exitós.

Un avançament continuat en la seva professió

Després de quaranta-set anys a la professió, Joan assegura que hi ha hagut molts avenços en cirurgia cardiovascular, però creu que encara hi ha marges per a millorar. Participa en investigacions que, confia, portin a millores significatives en el camp. De fet, considera que no estem lluny de poder realitzar trasplantaments amb òrgans que no siguin humans.

Mirant cap al futur, el Dr. Bautista continua la seva missió de convertir Tarragona en un centre de referència en cardiologia. És un somni audaç, però amb la seva determinació inquebrantable i la seva passió desbordant, és una meta que està més a prop que mai. El seu objectiu és aconseguir que la ciutat tingui un centre referent en aquesta especialitat.

La distinció al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Tarragona, rebuda recentment pel doctor, representa per a ell el reconeixement més valuós, ja que ha tingut l’oportunitat de destacar com a professional en la seva pròpia terra.

Amb cada batec, deixa una empremta imborrable en el món de la medicina, recordant-nos que la passió és el motor que impulsa la vida mateixa.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Cedides