Trencar sostres de vidre al periodisme esportiu i local

La periodista de Tarragona Ràdio, Tere Ortega, ha estat guardonada amb el premi de Bones Pràctiques en Periodisme Local-Comarcal en el marc dels Premis de Comunicació No Sexista, organitzats per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Ortega, cap d’informatius de l’emissora i veu emblemàtica del programa Sempre Nàstic, ha rebut aquest reconeixement pel seu treball pioner en un àmbit tradicionalment masculí com és el periodisme esportiu.

“Aquest premi m’ha obert els ulls”, explica Ortega. “Me l’han donat per la meva feina de fa anys a les retransmissions del Nàstic, un món molt masculí. Jo ho havia normalitzat, pensava que era una més. Ara entenc que, per la gent, soc una dona treballant en un món molt masculí, i això m’omple de satisfacció”, afirma la periodista.

Una trajectòria marcada per la ràdio local i l’esport

Des del 1996, Tere Ortega ha estat profundament vinculada a Tarragona Ràdio, on ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional després de la seva etapa als serveis informatius de RNE. Amb 33 anys d’experiència al món radiofònic, els seus vincles amb l’esport i la ciutat de Tarragona han estat una constant en el seu recorregut.

En paraules de la mateixa Ortega: “La ràdio local és molt addictiva”, i afegeix: “Treballar a la ràdio de la teva ciutat i explicar les coses que passen al teu entorn és molt enriquidor”. La periodista també destaca la natura imprevisible de la ràdio: “Mai saps com acabarà el dia, i això m’ha fet estimar encara més Tarragona”.

Un dels moments més emotius de la seva carrera va ser la seva participació en els Jocs Mediterranis de 2017, un esdeveniment esportiu de gran nivell que Ortega considera com “els meus Jocs Olímpics”. “Vaig tenir l’oportunitat de retransmetre disciplines esportives d’alt nivell, i això va ser un dels cims de la meva carrera”, recorda emocionada.

Tot i els èxits, la trajectòria de Tere Ortega també ha estat marcada per moments difícils. Un d’ells va ser quan, durant un temps, va haver de retransmetre els partits del Nàstic. “Durant aquell període, les crítiques a les xarxes socials em van afectar molt. L’audiència estava dividida entre aquells que em defensaven i els que s’hi burlaven”, explica.

El sostre de vidre: una lluita constant

Tere Ortega també reconeix les dificultats a les quals s’ha enfrontat com a dona en el periodisme esportiu. “Sovint m’he sentit amb la síndrome de la impostora i amb inseguretats”, afirma. “Espero que les dones que segueixin aquest camí tinguin menys pors que jo. He obert una porta, però desitjo que elles vagin encara més lluny”.

Sobre el paper de les dones en la ràdio, Ortega destaca que, a diferència d’altres mitjans com la televisió, “a la ràdio es valora més la feina diària que no pas la imatge”. No obstant això, reconeix que, malgrat els avanços, les dones segueixen tenint menys presència en càrrecs de decisió. “Les dones encara tenim menys presència als càrrecs de decisió, malgrat que cada cop hi ha més directores i delegades al nostre territori”. Ortega subratlla la importància de trencar el “sostre de vidre” que encara limita les oportunitats de les dones. “És important que les dones no tinguin por de dir sí. Espero que les properes generacions de periodistes no hagin de passar pels mateixos dubtes que vaig tenir jo”.

El futur de la ràdio i la importància de l’adaptació

Tere Ortega creu fermament en el futur de la ràdio, però adverteix de la necessitat d’adaptar-se als canvis. “Els reptes són la immediatesa, proximitat i creativitat. La ràdio ha de seguir sent el mitjà líder en informació rigorosa, especialment a escala local”, assegura. També destaca que les noves tecnologies han de ser un complement a la ràdio tradicional. “Les xarxes socials ens serveixen per portar l’audiència cap a la ràdio, però la força principal és i serà sempre el directe”.

Ortega finalitza amb una crida a la incorporació de més joves a la ràdio. “Cal que entri més gent jove a les ràdios. És imprescindible per assegurar el futur d’un mitjà que continua més viu que mai”, conclou.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Cedides