Pere Nolasc: “La música és un ‘most’, un llenguatge que uneix les persones”

Pere Nolasc (Tarragona, 1985) és el violinista de la Barcelona Gipsy balKan Orchestra, que el pròxim dissabte 29 d’agost ofereix un concert al Teatre Auditori del Camp de Mart, en el marc del cicle Tarragona Reactiva la Cultura. Amb un directe molt dinàmic, aquesta formació, fundada l’any 2012, que compta amb integrants de diferents parts del món, portarà, per primera vegada, les seves reinterpretacions de la música tradicional dels Balcans a la ciutat on va néixer Nolasc.

Continua llegint

Josep Ferrer (Fervi), tota una vida fotografiant la ciutat des del Cós del Bou

Josep Ferrer Vilar (Fervi), va nèixer al número 12 del Cós del Bou el 15 de juny de 1943. Encara que als nou anys es va traslladar a viure amb la seva família a la Rambla Vella i que actualment viu a la Rambla Nova, la seva vida sempre ha estat estretament lligada a aquest carrer tarragoní.

I és que el 9 de juliol de 1965 va obrir, amb la complicitat del seu germà i les que llavors eren les seves respectives parelles, una botiga de fotografia al número 18 del Cós del Bou. “Al cap d’uns mesos vaig haver de marxar a fer el servei militar, però des d’allí vaig seguir fent algunes fotos per poder guanyar quatre rals i així ajudar a mantenir la botiga des de la distància”, explica Fervi.

Continua llegint

Francesc Gallart: “Hi ha molts tarragonins que no són devots, però no els critiquis Sant Magí!”

Francesc Gallart Magarolas (Tarragona, 1933) va néixer a tocar de la Part Baixa. Fill, per part de mare, d’una família de pagès, va créixer entre els camps de conreu a tocar del Francolí que tenia la família i els trens que donaven feina al seu pare, que era ferroviari. De fet, arran de la feina paterna, la família es va traslladar a Valls quan ell era ben jove, però, en plena adolescència, quan van tornar a Tarragona va comunicar a la família que volia entrar a estudiar al seminari.

Assegura que no s’ho va pensar gaire i que, de seguida, es va trobar molt a gust estudiant allí. “No vaig tenir en cap moment la sensació que havia agafat un camí equivocat. Em feia il·lusió ser capellà i vaig anar seguint endavant fins a aconseguir-ho”, explica mossèn Gallart assegut tranquil·lament davant d’una pila d’ampolletes de vidre que esperen ser omplertes amb l’aigua de Sant Magí.

Continua llegint