La donació de sang és un gest senzill, però imprescindible. No entén d’edats, professions ni moments vitals. Ho demostren històries com les de Carlos Garcia, donant veterà amb més de tres dècades de constància, i Pol San Gregorio, jove donant que va començar tot just fer els divuit anys. Dues mirades diferents, separades per una generació, però unides per una mateixa convicció: donar sang és compartir vida.

Aquest doble testimoni arriba en la recta final de la Marató de Donació de Sang a Tarragona, una campanya del Banc de Sang i de Teixits, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i que posa el focus en la necessitat de garantir reserves estables i en la importància que el relleu generacional asseguri el futur de la donació.

 

La constància d’una vida sencera donant

Carlos té 57 anys i recorda perfectament la seva primera donació. “La vaig fer amb 20 anys, mentre feia el servei militar. I des de llavors, sempre he donat sang”, explica. Més de trenta anys després, continua acudint puntualment a les cites, amb la mateixa convicció del primer dia. L’última donació la va fer el passat 7 de gener, la primera de l’any.

Per a ell, el motiu és clar: “Afortunadament tinc bona salut. El que dones ho portes dins teu, es regenera i contribueix a salvar vides. Ja són prous raons”. Però més enllà del gest físic, hi ha una dimensió emocional que pesa molt. “La vida és un regal i s’ha de compartir. Ser donant em fa sentir bé perquè faig el que em toca”.

Un dels moments més especials arriba quan rep un missatge del Banc de Sang i Teixits informant que la seva sang s’ha enviat a un hospital. “La satisfacció és immensa. És quan prens consciència real que allò que has fet ha ajudat a algú”.

Sobre la Marató de Donació de Sang, Carlos ho té clar: “És garantia de resposta. La ciutadania respon perquè ho viu com una necessitat urgent, i sovint s’hi dona més que en altres èpoques de l’any”. Tot i això, recorda que la donació no pot quedar limitada a dies concrets. “S’ha de conscienciar en donar els 365 dies. La donació és voluntària, però la recepció és una necessitat. Tots podem acabar necessitant sang o plasma”.

Un hàbit que comença als divuit

Pol San Gregorio té 24 anys i, tot i la seva joventut, ja acumula una quinzena de donacions de sang, a més d’alguna de plasma o plaquetes. També forma part del registre de donants de medul·la. “Des que vaig fer els divuit anys, donar sang s’ha convertit en un hàbit”, explica amb naturalitat.

A casa seva sempre ho ha viscut com una cosa normal. “Un petit gest que s’ha de fer de tant en tant, si es pot”. Per això, només ser major d’edat, va ser una de les primeres decisions que va prendre. La seva formació i professió també hi influeixen: “Soc fisioterapeuta i estic vinculat al món sanitari. Això et fa ser encara més conscient de la importància que pot tenir aquest gest tan senzill”.

La primera vegada que va donar sang la recorda amb una barreja de sorpresa i gratitud. “Vaig pensar que era molt afortunat: per poder donar, que vol dir tenir bona salut, i per poder ajudar més d’una persona sense que em suposés cap esforç real”.

Pol destaca també l’experiència positiva del procés. “El personal sanitari et fa sentir còmode en tot moment i s’assegura que sigui el menys molest possible, fins i tot per a qui té una mica de respecte a les agulles”.

En el seu cas, la donació té també un component emocional. “A casa, des de fa uns anys, el meu pare ja no pot donar sang per motius de salut. Potser per això intento anar-hi sempre que puc, com una manera de compensar allò que ell voldria fer, però ja no pot”.

 

Un mateix fil que uneix totes les edats

Les històries de Carlos i Pol demostren que la donació de sang no és una qüestió generacional, sinó de compromís. L’experiència, la constància i la mirada a llarg termini del donant veterà es complementen amb l’energia, la normalització i la visió de futur del donant jove.

En paraules de Carlos, “el vincle que ens uneix als donants” és precisament aquest: saber que, en algun moment, tots podem ser receptors. I com apunta Pol, “la sensació de saber que pots ajudar algú amb un gest tan petit compensa qualsevol nervi previ”.

La Marató de Donació de Sang a Tarragona torna a fer visible una realitat que sovint queda en segon pla: donar sang salva vides avui, però garantir-ne el futur depèn que persones de totes les edats decideixin fer aquest pas. Almenys una vegada. I, si pot ser, moltes més.

Tu també pots donar sang: 

https://www.bancsang.net/ca/donacions/sang/on/

Text: Maria Ardit

Imatges: Banc de Sang i Teixits. Cedides.