La plaça García Lorca del barri de Torreforta acull una peça artística de gran format que convida a reinterpretar l’imaginari del poeta andalús des d’una mirada contemporània. Es tracta del monument ‘L’univers femení de Federico García Lorca’, una escultura de l’artista Béatrice Bizot que posa el focus en la força simbòlica de les dones en l’obra de Federico García Lorca.

La inauguració ha estat presidida per l’alcalde Rubén Viñuales, acompanyat de la consellera de Cultura Sandra Ramos, i altres membres del consistori. L’acte ha inclòs el descobriment de la peça i una intervenció artística amb fragments de l’espectacle ‘Goza el fresco paisaje de mi herida’, a càrrec del grup El Molde de la Palabra.

La casa com a centre simbòlic de l’univers lorquià

Bizot proposa una lectura molt particular de Lorca, on l’univers femení no es limita als personatges, sinó que s’expandeix fins a convertir-se en espai, estructura i metàfora. En aquest sentit, l’artista defensa que un dels elements més importants del seu teatre és la casa.

“La casa conté tot el seu teatre”, explica Bizot, que entén aquest espai com un personatge més dins de la narrativa lorquiana. Un lloc on tot passa, però també un símbol de confinament, control i tensió social. Les parets, les portes tancades o les finestres esdevenen elements dramàtics que reflecteixen la realitat de les dones en la societat de l’època.

En aquesta línia, l’escultura representa una mena de rostre-casa amb obertures simbòliques per on emergeixen figures femenines. Aquestes figures evoquen la mare com a guardiana de les normes socials, però també les filles, atrapades entre la submissió i el desig de llibertat.

Un homenatge a la dona en l’obra de Lorca

Per a l’artista, el repte d’apropar-se a Lorca ha estat especialment enriquidor. Bizot destaca la sensibilitat del poeta envers el món femení, fruit de la seva experiència vital i de l’observació constant del seu entorn.

Segons explica, Lorca va saber captar amb profunditat la realitat de les dones del seu temps, sovint marcada per la pressió social, la frustració i la tragèdia, tal com es reflecteix en obres com ‘La casa de Bernarda Alba’. En aquest sentit, la casa esdevé un element central que condensa el seu univers creatiu i simbòlic.

L’escultura incorpora també altres elements recurrents en la seva obra: l’escena teatral com a espai de representació, un petó com a símbol d’amor, un arbre que remet a la vida i la mort, finestres que suggereixen fugida i una clau com a metàfora del control. Fins i tot la figura de Lorca apareix representada com a observador de l’escena.

L’escultura s’ha col·locat a la plaça García Lorca de Torreforta, amb la voluntat d’apropar l’art als barris.

En aquest sentit, Bizot ha remarcat que es tracta d’una aposta important per la descentralització cultural i un “regal per al barri”, que permet que l’art públic formi part del dia a dia de la ciutadania en el seu propi entorn.

L’espai s’integra amb la vegetació existent i incorpora també un gessamí, planta vinculada a l’univers simbòlic del poeta, reforçant així la connexió entre obra, natura i memòria.

Memòria i cultura compartida

Aquesta inauguració s’emmarca dins el programa de commemoració dels 90 anys de la visita de Federico García Lorca a la ciutat de Tarragona, l’any 1935. Una efemèride que ha impulsat diverses activitats culturals i acadèmiques amb l’objectiu de reivindicar el llegat del poeta i la seva relació amb el territori.

Tal com va destacar l’alcalde durant l’acte, la instal·lació reforça el compromís de la ciutat amb la cultura i la recuperació de figures literàries clau, alhora que consolida una estratègia de ciutat que aposta per portar l’art i la memòria als barris com a espais vius de trobada i expressió col·lectiva.

Amb aquesta nova escultura, Torreforta incorpora una peça que va més enllà de l’estètica: un espai per a la reflexió sobre la condició femenina, la memòria literària i el poder transformador de l’art públic.

Text: Maria Ardit

Imatges: Carla Lluch