El descans de l’artista de l’Ajuntament

En llenguatge municipal un Ayxendri és un d’aquells cartells de grans dimensions que s’ubiquen als trams centrals de la Rambla Nova per anunciar festes, fires o actes diversos. “Recordeu de demanar l’Ayxendri per després de la roda de premsa”, diuen sovint els companys de comunicació. La metonímia ve donada perquè l’autor per excel·lència d’aquest element propi de la cartellisme tarragoní és el pintor Alejandro Ayxendri, treballador de la brigada municipal. Qui sap si ara canviaran de nom perquè, després de gairebé 32 anys a l’Ajuntament, Ayxendri es jubila a finals de mes.

Més enllà dels centenars (reconeix que no els ha comptat) de cartells a la Rambla Nova, l’obra d’Ayxendri ha estat i és present en molts racons de la ciutat. Les figures dels pessebres municipals? N’ha restaurat la majoria. Les banderoles festives del carrer Portalet? Les va pintar ell. Les carrosses de la cavalcada de Reis? Ell ha coordinat l’equip que té cura que cada 5 de gener estiguin impecables. Que la campanya Fem Tarragona requeria pintar un gran logotip a l’arena de la plaça de braus? Ell se n’ocupava. Als 63 anys Ayxendri ja té pràcticament enllestit la que serà la seva última feina, el cartell de la 4a edició de la Fira d’Art. L’últim Ayxendri de l’Ayxendri.

“Afortunadament he treballat tota la vida en allò que m’agrada“, reconeix Ayxendri. I quan parla de tota la vida és literal. Ja de ben petit li agradava dibuixar i va fer alguns cursos a l’Escola d’Art. Als catorze anys, mentre passejava amb el seu pare pel carrer Fortuny, van entrar als Tallers Egea, la gran fàbrica de rètols publicitaris que hi havia aleshores a la ciutat. Dos dies més tard ja hi treballava com a aprenent, inici d’una carrera professional de divuit anys a la mateixa empresa, en la qual va acabar com a encarregat. Pel camí va deixar els cartells dels antics Festivales de España al Camp de Mart o l’elaboració de diverses carrosses de la Cavalcada de Reis.

A principis dels anys vuitanta, quan l’Ajuntament ampliava la seva plantilla per adequar-se a les necessitats d’una institució moderna i democràtica, va guanyar la plaça de pintor a la Brigada. En bona part la seva feina no va canviar. El que abans s’externalitzava ho continuava fent a les antigues instal·lacions municipals del carrer Jaume I. És durant aquesta etapa en què, a banda de la seva feina habitual, entra a formar part de la Consell Municipal de la Cavalcada de Reis, on s’encarrega personalment de coordinar el vestuari dels més de 300 pastorets i patges que hi intervenen anualment. És el temps també en què les noves tecnologies permeten que ja no calgui dedicar dos o tres dies per pintar a mà un cartell. “Avui s’imposa la tècnica i la velocitat i es va perdent el treball manual. És llei de vida“, diu, però, sense lamentar-se’n. Els vinils impecables han conviscut durant molt de temps amb els cartells amb ànima.

Després de 49 anys de feina, Ayxendri és a punt d’obrir una nova etapa de la seva vida. Continuarà pintant a casa seva, principalment olis amb motius de Tarragona i té previst dedicar molt més temps a la seva gran afició, l’esport. Segurament reprendrà el rem, esport que l’ha dut a fer travesses fins a Eïvissa o Mallorca, sense renunciar a unes estones de gimnàs o de carrera contínua. Humil i sol·lícit com sempre, s’ofereix, disposat, a donar un cop de mà “pel que faci falta”. L’artista de l’Ajuntament descansarà de la seva etapa laboral, però segur que no ho farà del tot.  

Jordi Suriñach
Fotografies cedides per Alejandro Ayxendri