#ElFotògrafielsCastells

Fa dos dies que hem tancat el mes d’octubre i amb ell donem per finalitzada la col·laboració del Fotògraf Convidat, Jon TC, que ha dedicat la seva sèrie als castells. De fet, però, més que els castells, les seves imatges ens han volgut mostrar alguns dels moments més intensos que viuen els castellers i, en concret, les persones que representen peces clau de les quatre colles de la ciutat de Tarragona. Les protagonistes, doncs, no han sigut les construccions i estructures que tant ens fascinen, sinó, les conseqüencies d’aquests “triomfs” i d’aquest “esforç” a través de gestos i expressions que les materialitzen humanament.

Continua llegint

“Si hi ha alguna cosa que m’encanta és el fotoperiodisme de carrer”

Jon TC va néixer a Castelldefels el 1977. Té un estudi fotogràfic al centre de Reus, a tocar de la plaça del Prim, on desenvolupa una feina, que, a més, és una afició. Una de les coses que li agrada més de fer en les seves hores lliures és “agafar la bicicleta i fer quilòmetres, sense rumb definit, ja sigui en carretera o per muntanya, entrar en contacte amb la natura i desaparèixer; és molt recomanable per desconnectar.” L’altra passió, és clar, és la mateixa càmera de fotos, que, encara que és la seva eina de treball habitual, considera que és com una extensió del seu braç: “Quan surto a fer fotos, del tipus que sigui, sempre dic que és terapèutic.”

Fa tres anys que el Jon té obert un perfil a Instagram, on anem gaudint dia a dia dels seus retrats d’estudi, els seus “robats” urbans i els seus detalls castellers, entre moltes altres temàtiques. Ell serà el Fotògraf Convidat d’octubre a les nostres xarxes i avui l’entrevistem aquí perquè ens expliqui més coses de la seva feina i de la seva vida… En definitiva, per conèixe’l una mica millor.

Continua llegint

El castell més estimat

Quants anys fa que el pilar caminant dels Xiquets del Serrallo arriba a l’Ajuntament?” Els del barri mariner tenien (i encara conserven) una bona ratxa amb l’espadat de la Mercè, però ningú no recordava exactament quan havien caigut per última vegada. Joan Boronat, casteller dels del barri mariner, va trobar la resposta (1995), però encuriosit per tot el que llegia a les hemeroteques va decidir ampliar la cerca d’informació. Fruit d’aquest procés de documentació ha sorgit El pilar caminant. Fet diferencial tarragoní, un minuciós llibre de més de 100 pàgines, pendent de publicació, que analitza la història, la idiosincràsia i els noms propis del castell més esperat del 24 de setembre.

Un dels punts forts de l’estudi és l’apartat històric. Boronat situa la primera referència escrita d’un pilar caminant per les escales de la catedral, aixecat per la Colla dels Pagesos, el dia de la Mercè l’any 1841. La troballa, al Llibre de l’avi Sardà, ens revela dos detalls encara més interessants: es confirma que en aquell temps es caminava un pilar de cinc pisos i, a jutjar per la manca de sorpresa de l’autor, tot fa indicar que la tradició va arrencar uns anys abans.

Continua llegint