Visitem l’antic barri de la Marina de la mà de Mercè Toldrà

L’any 1800, Juan Smith i Sinnot presenta el projecte de nova població de la Marina per tal d’urbanitzar l’entorn del port que s’havia començat a reconstruir el 26 de juny de 1790 amb el capità de navili, Juan Ruíz de Apodaca, després d’haver-se sol·licitat la seva reconstrucció, l’any 1776, al rei Carles III.

La liberalització del comerç l’any 1768 amb la Reial Cèdul·la, que permetia als ports catalans comerciar amb Amèrica, i la recuperació de la Duana entre els anys 1772-1775, després d’haver passat a la platja de Torredembarra, marquen la pauta perquè la ciutat iniciï la unió de la part alta amb la zona portuària a través de l’antic camí del port, actuals carrer Unió i Apodaca. D’aquesta manera, queda marcada la realitat geogràfica de la ciutat, amb tres terrasses, símbol cadascuna d’un poder: el poder eclesiàstic a la part alta, el poder civil al centre i el poder econòmic al nou barri que neix al voltat del port i amb una nova classe social, una incipient burgesia dedicada al comerç.

Estàtua de Mercuri, el missatger dels déus i déu del comerç
Continua llegint

Una visita a Casa Corderet

L’Antiga Casa Corderet, situada al carrer de la Merceria, és la botiga més antiga de Tarragona i de Catalunya. El 17 de setembre de 1751 iniciava la seva singladura i, des de llavors, durant 267 anys, ha obert ininterrompudament les portes a la seva clientela. Amb fred, amb calor, amb pluja, amb vent o amb llamps i trons. En temps de pau o en temps de guerra. Quasi tres segles de presència ininterrompuda que explica un tros de la història de la ciutat: la transformació del model comercial medieval al de l’Antic Regim: de l’obrador a la botiga.

267 anys en el millor dels casos. La pedra fundacional, adossada a la paret lateral de la casa (carrer Sant Pere d’Estuves) apunta que l’activitat de Casa Corderet podria remuntar a l’any 1631. De confirmar-se aquest extrem (cal un estudi que ho documenti), Casa Corderet es convertiria en la segona botiga més antiga d’Europa, i quasi que assoliria l’antiguitat de la Farmàcia de Santa Maria Novella, de Florència, inaugurada el 1621. No obstant això, en benefici de Casa Corderet, cal dir que aquesta farmàcia actualment opera més com un espai museïtzat que com un comerç convencional.

Continua llegint

Tàrraco, capital visigoda

La història antiga de Tarragona sovint ens apareix eclipsada pel seu indubtable esplendor en l’època romana. Però rarament se’ns explica un dels períodes més enigmàtics i desconeguts viscuts per la ciutat arran de la desaparició de l’Imperi i l’arribada del poble visigot en l’escena política peninsular.

Les fonts situen l’any 472 la conquesta visigoda de Tarragona, que va donar inici a la dependència política de la ciutat respecte del regne visigot de Tolosa. En aquests moments, els visigots eren ja un poble germànic profundament romanitzat, que havien abraçat el cristianisme en la seva forma arriana i que serien capaços d’assegurar una notable continuïtat de les estructures romanes precedents com a garantia de la seva pròpia supervivència política. Aquest aspecte va ser especialment visible en les antigues capitals provincials romanes que, com Tarraco, viurien una nova època d’esplendor sota els nous governants.

Els estudis històrics més recents sobre la documentació escrita i arqueològica de la ciutat del període confirmen aquesta continuïtat, que començaria a veure’s alterada en els darrers decennis del segle VI davant les polítiques centralitzadores de Leovigild i els seus successors. A partir d’aquests moments, Tarraco començaria a sentir els efectes de viure en la perifèria d’un regne unificat i centralitzat amb seu a Toledo (revoltes nobiliàries, absentisme conciliar i mort del príncep Hermenegild), tot i que mai perdria la seva doble condició en tant que capital provincial i seu episcopal metropolitana.

Continua llegint