Art i ciutat

Com cada dimecres, la #BlogosferaTGN us proposa un nou espai virtual per explorar i 3 llocs de Tarragona que els seus autors ens recomanen per un motiu o altre. Aquesta setmana és el torn de Polígon Cultural, el web d’una associació que va sorgir amb l’objectiu de promoure iniciatives al voltant de l’art contemporani que tinguin la ciutat com a escenari per a l’experimentació. I direu, què vol dir aquesta frase? Doncs que, per exemple, són els impulsors d’un arxiu en línia que documenta les diverses peces d’art urbà que se’ns apareixen als carrers de Tarragona, Shikuarat, i, alhora, són els gestors del projecte Murs que Parlen, una iniciativa feta juntament amb Joventut i El Teler de Llum en què, de manera periòdica, es conviden artistes a pintar diversos murs urbans alliberats.

El Darío Cobacho és una de les persones que fa girar la maquinària d’aquest projecte ambiciós, que reuneix voluntats de foment de la creació i de preservació de peces artístiques que, en molts casos, són efímeres. Avui, per presentar-se i presentar Polígon, ha triat un fanzine il·lustrat que li agrada especialment, Junkie Python, i que porta vuit edicions a les espatlles…

Continua llegint

Inventari d’art urbà

Shikuarat significa vist en albanès. Es tracta del vist que apareix en frases com: Ei, has vist el mural que han pintat a la Rambla Vella?” D’aquesta manera, naixia l’estiu de 2012 el blog de Darío Cobacho i Pol Masip, dos joves tarragonins, companys de batxillerat artístic a l’Institut Martí Franquès, que van adaptar el model de blogs com Escrito en la paret o Street Art Utopia. L’objectiu era clar: inventariar totes les mostres d’art urbà de la ciutat de Tarragona. En un any i mig ja n’han documentat un centenar llarg i ara ofereixen un resum del projecte en una exposició que es pot veure fins al dia 11 de març a l’Espai Jove Kesse.

Alienígenes que conquereixen les escales del passeig de les Palmeres, gatets eterns enfilats als murs del carrer Zamenhoff, parelles de ballarins que inunden la Part Alta… La ciutat està plena de petits tresors i en el blog els trobem fotografiats acompanyats d’una fitxa informativa amb explicacions sobre l’autoria, la localització, la tècnica artística i l’estat de conservació. “En la majoria de casos són intervencions petites amb predomini de l’stencil, la plantilla. A diferència d’altres llocs, per exemple, hi ha poc cartellisme“, explica Masip. Algunes d’aquestes actuacions passen desaparcebudes als ulls més despistats. Altres, com els Pilon’s Parade del carrer Comte, s’han convertit gairebé en una atracció turística.

Continua llegint