Aquest any l’Orquestra Simfònica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) celebra el seu 25è aniversari, una fita que posa en relleu la trajectòria d’un projecte que ha esdevingut un referent musical dins i fora de la universitat. Darrere d’aquesta iniciativa hi ha figures clau com Xavier Correig, professor jubilat i un dels impulsors originals, que tot i no ser alumne ni exercir la docència actualment, continua participant com un dels membres més veterans i apassionats de l’orquestra.

Un projecte ambiciós i col·lectiu

Xavier Correig toca el fagot i forma part activa d’aquest col·lectiu musical que combina estudiants, exestudiants i altres músics vinculats a la URV. “El que més m’atrau de tocar en aquesta orquestra és poder interpretar música de gran qualitat i formar part d’un projecte col·lectiu molt obert, sincer i noble. Em sento molt a gust tant amb el col·lectiu com amb el nivell musical que assolim”, explica.

Concert de fi de curs, l’any 2008

Tot i haver deixat de ser professor, la seva vinculació contínua li aporta satisfacció personal: “Continuar amb l’orquestra significa seguir lligat a la música i a un projecte que per a mi és una gran satisfacció. La combinació de membres universitaris, estudiants i exestudiants crea un entorn únic”.

Els inicis i la motivació inicial

L’orquestra va néixer a finals del 1999, motivada pel potencial cultural de la universitat i precedida per la Coral de la URV. “Vam parlar amb el rector Arola, vam buscar un director i assignar pressupost, i així va començar l’orquestra, molt diferent del que és ara”, recorda Correig. Els primers anys van ser de gestació i experimentació, amb pocs recursos humans i instruments. Inicialment, es va formar un conjunt de vent per interpretar adaptacions de peces clàssiques, aprofitant els estudiants de música de la Facultat de Ciències de l’Educació.

Amb el pas dels anys, l’orquestra ha passat per diverses etapes: la constitució com a orquestra simfònica completa amb Tomàs Grau; la diversificació amb Marcel Ortega, amb la creació d’una banda; i la consolidació actual sota la direcció de Miquel Massana, tant pel nombre de músics, que ja supera els 60, com per la seva repercussió dins de la universitat i el territori.

Presentació de l’orquestra, l’any 2024

L’Orquestra de la URV ha actuat en gairebé totes les seus universitàries i en nombrosos pobles amb Antena del Coneixement de la demarcació, consolidant-se com un referent amateur en música simfònica a Catalunya. Correig també destaca la iniciativa del Concurs de Joves Intèrprets, que permet promocionar talents emergents i establir vincles amb els conservatoris de la regió. “Els nostres músics estan molt vinculats amb els conservatoris i això forma part de l’entrenament musical del nostre territori”, comenta.

Entre els concerts més emotius, Xavier recorda especialment el Rèquiem de Mozart amb la coral universitària, que va omplir la Catedral de Tortosa i Tarragona, i la Suite Rovira i Virgili, obra de la compositora Carlota Baldrís que es va estrenar a Tarragona i al Vendrell.

Mirant cap al futur

L’orquestra afronta nous reptes, com millorar la qualitat musical, ampliar el seu àmbit d’actuacions i col·laborar amb altres institucions musicals del territori. Correig destaca que l’objectiu “és continuar consolidant el projecte i liderar iniciatives dins del panorama amateur català”.

Concert al Teatre Metropol, el febrer de 2015

Per a qui dubta si unir-se a una orquestra universitària, la recomanació d’en Xavier és clara: “Si t’agrada la música i toques un instrument, prova-ho. És una experiència fascinant. L’orquestra permet gaudir de la música amb majúscules i aprofitar els anys d’aprenentatge i esforç dedicats a un instrument”.

En un quart de segle, l’Orquestra Simfònica de la URV ha passat de ser una iniciativa incipient a un projecte consolidat, amb reconeixement universitari i territorial. La trajectòria de Xavier Correig i dels altres membres reflecteix el compromís, la passió i la constància que han fet possible que la música clàssica continuï omplint auditoris, pobles i cors de Catalunya.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Albert Rué i Xavier Correig