El 27 de desembre de 1974, el plenari de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar una decisió històrica que obria les portes del cos de la Guàrdia Urbana a les dones. Va ser en aquest moment quan es va crear la “secció femenina de la policia municipal”, un fet que va permetre que, per primera vegada, les dones puguessin vestir l’uniforme de la Guàrdia Urbana. Aquest any 2025, es commemoren els 50 anys d’aquesta fita que va marcar un abans i un després en l’evolució de la igualtat de gènere en el cos policial.

Les primeres dones a integrar-se van ser vuit valentes, que van superar el procés selectiu amb els mateixos requisits i remuneració que els homes. La seva incorporació a la Guàrdia Urbana va començar amb la seva participació en la Cavalcada de Reis del 1975, un esdeveniment simbòlic que va marcar el primer cop que es va veure una dona amb uniforme al costat dels seus companys homes. Entre aquestes pioneres, hi trobem a figures com la Pilar Berenguer i la Maria Teresa Roca, dues de les primeres a trencar les barreres de gènere en una tasca tradicionalment dominada pels homes.

Les seves trajectòries són testimoni de la valentia i la perseverança que va ser necessària per transformar un entorn laboral que no estava preparat per acollir-les. A través de les seves vivències, podem entendre millor els canvis socials i laborals que van marcar una època.

Un inici ple de reptes

Quan la Pilar Berenguer va començar, es trobava davant un món desconegut i, sobretot, masculí. “Tenia una mica de por”, reconeix. “Fins aquell moment, el món de l’uniforme era exclusivament d’homes, i et senties una mica perduda. Érem joves i semblava que invadíem un espai masculí”, explica amb sinceritat. Aquests sentiments de desconcert es combinaven amb la tasca de formar part d’una institució on la seva presència era totalment inèdita. El primer dia amb l’uniforme, el context va ser tan simbòlic com significatiu: era el dia de la Cavalcada de Reis.

La Pilar rememora que les seves principals tasques al cos van ser el control de la zona blava a la Rambla Nova i la regulació del trànsit en punts fixes com la plaça de Ponent o Ramon i Cajal. Però l’adaptació no va ser fàcil: “Al principi, al ciutadà li costava respectar una dona amb uniforme, i per als companys també va ser un canvi molt fort. Recordo que alguns càrrecs només es dirigien a nosaltres per dir el que era estrictament necessari”, relata.

La preparació inicial també era molt diferent de la d’avui. “Vam tenir només un mes de classes als matins. Ens van ensenyar normes de circulació, els carrers de Tarragona, història de la ciutat i a saludar, poc més”. Aquesta manca de preparació es feia evident en situacions reals, com la vegada que la Pilar va haver de registrar una dona a la comissaria de la Policia Nacional. “Sense guants ni experiència, li vaig trobar una navalla de pam i mig i diverses joies amagades sota la faldilla. No tenia ni idea de què havia de fer, però vaig actuar amb el que sabia”, diu.

Després d’una primera etapa al cos fins als 22 anys, la Pilar va agafar una excedència per motius professionals. Va tornar als anys 90, trobant-se una Guàrdia Urbana una mica més moderna. Aquesta vegada, va rebre una formació més extensa i va treballar a l’atenció al públic fins al 2008, quan es va jubilar. “M’encanta el tracte amb la gent, i el ciutadà de Tarragona és molt agraït. Tinc records molt bons d’aquesta època”, expressa amb una mirada nostàlgica.

Una comparativa entre generacions

Parlar amb la Pilar és entendre el contrast entre les policies municipals d’avui i les pioneres dels anys 70. Ella destaca que “la diferència és abismal. Ara tenen molta més preparació, tant tècnica com física, i disposen d’eines i tecnologia que nosaltres ni podíem imaginar”. Ella i les seves companyes, sense aquests mitjans, havien de buscar alternatives per estar al dia. “Ens apuntàvem a fer judo a les sis del matí abans d’anar a treballar. Era la nostra manera de preparar-nos”, comenta amb un somriure, recordant aquells primers temps de formació improvisada.

Maria Teresa Roca, una altra pionera

La Maria Teresa Roca Navarro, una altra de les primeres dones a formar part de la Guàrdia Urbana, també va viure de prop aquestes transformacions. Va començar a treballar en una fàbrica tèxtil fins que va decidir fer les oposicions per entrar al cos de la Guàrdia Urbana de Tarragona, un camí ple de desafiaments. Va començar amb només 20 anys i va treballar-hi durant 42 anys fins a la seva jubilació. Recorda que “els inicis van ser durs, però la cosa va anar canviant amb el temps. Al principi els companys no acceptaven que estiguéssim al cos, no va ser fàcil”.

El procés selectiu incloïa la seguretat viària. Foto: Arxiu

Roca explica que, en els seus primers anys, les dones es veien col·locades en tasques molt específiques: “Per ser dona em van posar en un encreuament durant molts anys, gestionant el trànsit durant 8 hores cada dia fins que no hi va haver semàfors. Tant si feia fred com si plovia, havies d’estar allà, no podies abandonar el lloc”.

Pel que fa al seu uniforme, Maria Teresa Roca recorda que la vestimenta era poc adequada per a les condicions del carrer: “Portàvem minifaldilla, botes i una jaqueta primeta. Recordo que el dia de la cavalcada de Reis del 1975, quan vam sortir el primer dia, ens vam quedar gelades. Allò no era un uniforme per estar al carrer a ple hivern, però és el que hi havia en aquell moment”. Tot i les dificultats i les condicions poc ideals, Maria Teresa no va defallir. Va ser testimoni del canvi gradual que es produïa tant al seu voltant com dins del cos.

Un llegat que perdura

Tant la Pilar com la Maria Teresa han estat pioneres en un moment en què el cos de la Guàrdia Urbana de Tarragona no només es transformava en termes professionals, sinó també en termes socials. El seu llegat no només queda en la història del cos policial, sinó també en la societat que va veure com vuit dones trencaven les barreres de gènere en un sector que, fins llavors, no les hi permetia.

La Pilar Berenguer i la Maria Teresa Roca van obrir camí en un moment complicat, portant amb orgull un uniforme que representava molt més que la seva feina. Era un pas cap a la igualtat en un àmbit que, fins llavors, semblava reservat als homes.

Text: Josep Gallofré i Jonathan Oca

Imatges: Chinchilla