El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau ha fet història. Després d’una temporada brillant, l’equip sènior femení ha aconseguit l’ascens a Primera Divisió Nacional, una fita esperada durant dècades que representa molt més que una victòria esportiva. És l’acompliment d’un somni col·lectiu, forjat amb passió, sacrifici i una identitat molt arrelada al barri i a la ciutat de Tarragona.

“És la fita històrica del club”

Per a Alfonso Periáñez, president del club i figura clau des dels seus inicis, l’ascens és un objectiu, una il·lusió i un repte” que ha trigat anys a fer-se realitat. “Amb les noies era molt desitjat i esperat”, explica emocionat. I no només pel que significa a nivell esportiu, sinó pel que representa en la trajectòria del club: “És l’assoliment més important del CV Sant Pere i Sant Pau. Hem hagut d’esperar molt i superar molts entrebancs, però ha valgut la pena”.

Periáñez remarca que l’èxit actual és fruit d’una filosofia clara: treball pacient, dedicació i una aposta ferma per la base. “Som un club amb objectius clars, i quan tens constància, tot arriba”, assegura, i afegeix que “sabíem que arribaria el moment, i ha estat aquest. Els pares i mares que van començar amb nosaltres ara ens han portat filles meravelloses que formen part d’una gran plantilla. S’ha creat una gran família”.

El president no amaga l’ambició del club, ara més viva que mai: “El més emocionant és que són molt joves, i per què no somiar amb la SuperLliga?”.

Una història forjada des de l’escola

La història del CV Sant Pere i Sant Pau es remunta a finals dels anys 70 al Col·legi Públic Sant Pere i Sant Pau. “El voleibol va créixer de manera espectacular allà”, recorda Periáñez. El president del club rememora com “a les 9 del matí obrien les finestres de les aules perquè els equips marxaven a jugar campionats… era insòlit. El voleibol era l’esport que sempre aconseguia èxits”. Aquella base va posar les arrels d’un projecte que, anys després, continua viu, amb generacions senceres unint-se pel mateix somni.

Per això l’ascens té una càrrega emocional molt forta: “Durant 20 anys han anat sorgint inconvenients. Sempre hi havia algun factor que ens ho impedia. Ara ha estat el moment, i podríem escriure un relat històric del que han fet aquestes noies”.

Una explosió del femení

L’impacte del femení al club ja és tangible. Així, Alfonso Periánez detalla que “fins abans de la pandèmia hi havia més practicants masculins que femenins, però des de 2020 la situació ha canviat. Ara tenim 19 equips femenins i 11 de masculins

De fet, en una jornada de portes obertes celebrada recentment, el 70% dels infants que es van presentar eren noies. Per al president, “és espectacular, però també un repte”, ja que superaran els 30 equips.

Amb el futur en ment, la mirada ja està posada en la nova etapa: consolidar la categoria, buscar suport econòmic i continuar cuidant el planter. “Tenim cinc jugadores sènior i la resta són molt joves. Però tenim equips de base amb una progressió espectacular”, comenta orgullós. Periáñez remarca un fet curiós i emocionant: “Ara mateix tenim sis parelles de germanes jugant al club, i els seus pares ja havien jugat a l’elit amb el club. És molt simbòlic i ens garanteix un futur prometedor”.

Aquesta herència, segons ell, és clau per entendre l’ànima del club: “El voleibol és passió i, al nostre club, es transmet de generació en generació. Això no es pot comprar”.

“Aquest era el somni que em faltava”

Amb una vida sencera dedicada al club, Periáñez admet que aquest ascens és un tancament perfecte per la seva trajectòria.Era el somni que em faltava. La meva família m’ho deia: tot arriba. I ha arribat. Compliré 82 anys aviat, i poder veure això és fantàstic. Hem trigat 43 anys, però tot el que somiàvem s’està complint”, expressa.

Amb el sènior masculí competint a la SuperLliga 1, màxima categoria estatal, i el femení a Primera Divisió, el club es consolida com una de les grans entitats de referència del voleibol català. “Vull ser modest, però sí, som referents. Som l’únic club català masculí a la màxima categoria. I ara el repte és pensar: per què no ho poden aconseguir també les noies?”, es pregunta.

Alfonso Periáñez ambé destaca la implicació de tot l’entorn: “El que tenim és un autèntic caldo de cultiu. Cos tècnic, afició, col·laboradors… La il·lusió és compartida. Tothom ens coneix i creu en nosaltres”.

Reconeixement institucional

Com a reconeixement per aquest èxit, el passat dimarts 5 de juny, l’Ajuntament de Tarragona va rebre oficialment l’equip femení a la sala d’actes del Palau Municipal. L’acte, presidit per l’alcalde, Rubén Viñuales, i el conseller d’Esports, Mario Soler, va servir per posar en valor no només l’ascens esportiu, sinó el treball de base, la identitat del club i la projecció del voleibol femení a la ciutat.

Una festa d’orgull col·lectiu que confirma que el CV Sant Pere i Sant Pau no només fa història… sinó que en continua escrivint, impulsat per una afició incondicional i un barri que vibra amb cada punt.

Text: Josep Gallofré

Fotos: J.C. Borrachero