Tarragona sona a jazz: més de 30 anys de Dixieland a la ciutat

Cada primavera, Tarragona es transforma. Els carrers s’omplen de música, el ritme ocupa els carrers, i el públic deixa de ser espectador per convertir-se en part activa de l’espectacle. És el Festival Dixieland Tarragona, una cita amb més de 30 anys d’història que s’ha consolidat com un dels grans referents del jazz tradicional a l’Estat.

Però el Dixieland no és només un festival. És una manera de viure la ciutat.

Què és el dixieland?

El dixieland és un estil nascut a Nova Orleans com a música popular a finals del segle XIX i caracteritzat per la improvisació col·lectiva i un caràcter festiu, alegre i molt proper.

És una música que convida a moure’s, a seguir el ritme i, sobretot, a compartir. I això és precisament el que el festival de Tarragona ha sabut captar i portar als carrers. Lluny de ser un festival convencional, el Dixieland proposa una experiència distribuïda per tota la ciutat. Del 16 al 19 d’abril, s’hi programen quasi cinquanta actes repartits entre matí, tarda i nit.

La mirada del Dixieland

Tal com explica el tècnic de Tarragona Cultura i coordinador del festival, Salvador Miranda: “El festival s’intenta plantejar com un itinerari. No cal fer-ho tot, però allà on el públic pugui anar es podrà veure sorprès”. Aquesta idea d’itinerari és clau: el festival no es concentra, es descobreix.

Sobre l’essència d’aquesta edició, Salvador Miranda, destaca que el cartell combina propostes molt potents tant en sala com al carrer. Entre els noms més rellevants, posa en valor concerts com el de Sara Dowling, escollida millor cantant britànica de jazz el 2019, amb el trio d’Ignasi Terraza actuen al Teatre Tarragona avui dijous a les 20 h, o la celebració del 20è aniversari de la Sant Andreu Jazz Band, una formació clau d’on han sorgit figures destacades. El concert és al Teatre Tarragona aquest dissabte, a les 20 h.

També subratlla la importància de les propostes de carrer, amb grups com la Big Bike Orchestra, l’Elvis Bajramovic Orkestar, que aporten una energia singular i connecten directament amb el públic, o l’iCircus Wheel Dixieland, una coproducció del festival amb Traüt Espectacles que barreja la música dixieland i amb els números de circ.

En aquesta línia, Miranda explica que el festival aposta per mantenir l’essència del dixieland, però sense limitar-se a una visió tancada del gènere. L’objectiu és obrir-se a altres estils com el swing, el balkan o el jazz manouche, generant una programació diversa que contribueix a construir una identitat pròpia i reconeixible.

Pel que fa als moments més representatius, Miranda assenyala que hi ha cites que ja s’han convertit en imprescindibles, com la jam session de dissabte a la nit, o el pícnic de diumenge al migdia. A més, apunta que iniciatives com la marató de swing tenen el potencial de consolidar-se com a nous clàssics del festival en els propers anys.

Després de més de tres dècades, continua reinventant-se sense perdre la seva essència, fer del jazz una experiència accessible, viva i col·lectiva.