Crítica deformada de la pitjor crisi possible

L'exposició sobre George Grosz al CaixaForum permet recuperar els horrors i les contradiccions de l'Alemanya d'entreguerres

Avui, els anys berlinesos no són els anys que Alemanya va patir i gaudir, sinó els anys que Grosz va inventar.” La frase, de Mario Vargas Llosa, fa justícia a la transcendència dels dibuixos i quadres de George Grosz (1893 – 1959), un dels màxims exponents de les arts visuals en l’Alemanya d’entreguerres, l’obra del qual ara tenim l’oportunitat de gaudir en una excel·lent exposició al CaixaForum Tarragona amb més de 180 obres.

Soldat voluntari durant la I Guerra Mundial, retornat del camp de batalla Grosz es converteix en un dels testimonis més aguts de la convulsa República de Weimar, període de grans contrastos en què la hiperinflació i la pressió internacional del Tractat de Versalles conviuen amb una època d’eclosió cultural. De clares conviccions comunistes, Grosz ridiculitza en els seus dibuixos la burgesia com a senyors obesos i obsessos, mentre que els obrers apareixen com a personatges sense ànima, obligats a treballar en condicions gens estimulants. La misèria i l’exèrcit completen el paisatge habitual de l’època més reconeguda de l’artista berlinès.

Aquesta particular plasmació de la lluita de classes és dibuixada de forma grotesca, exagerant fins a l’extrem la caricatura, característiques que introdueixen a Grosz de ple en el corrent expressionista, tot i que al llarg de la seva carrera també entra en contacte amb el dadaisme i, fins i tot, la Nova Objectivitat. Aquesta permanent sensació d’inquietud o, fins i tot, d’incomoditat, influencia obres molt posteriors, com indicava Vargas Llosa. Seria el cas, per exemple, del Mestre de Cerimònies de la pel·lícula Cabaret.

George Grosz. Carnaval sagnant, 1915-1916. Transferència litogràfica. Col·lecció particular. © George Grosz, VEGAP, Barcelona, 2012

De petit, Grosz s’havia sentit atret pels Estats Units, fins al punt que va adoptar la forma anglòfona del seu nom enlloc de la forma alemanya Georg. L’any 1932, coincidint amb la imminent arribada de Hitler al poder, va emigrar a Nova York, on va romandre-hi durant bona part de la resta de la seva vida. Des d’allí veu amb preocupació la Guerra Civil Espanyola, interès que queda reflectit per primera vegada en l’exposició, fins al punt de ser un dels temes recurrents de la seva obra, tot adoptant una visió molt més realista, d’acord amb el fotoperiodisme de l’època.

Als Estats Units els seus dibuixos apareixen en publicacions com Esquire, New Yorker o Life, en les quals un costumisme més amable fa acte de presència. El desencant continua present, però, quan dibuixa la sèrie dels Homes-Pal, uns personatges amb forma humana però descarnats, que poden simbolitzar la resignació amb la qual es conforma l’home després de la Segona Guerra Mundial.`

George Grosz. Formigues, 1920. Fotolitografia. Col·lecció particular. © George Grosz, VEGAP, Barcelona, 2012

Artista prolífic, polèmic i inspirador, George Grosz protagonitza una exposició que és, sense cap mena de dubte, una de les mostres de l’any de la ciutat. El context actual de crisi econòmica permet a l’espectador, salvant totes les distàncies, buscar hipotètics paral·lelismes amb la situació que es viu en aquests moments al sud d’Europa. Per contextualitzar-la, CaixaForum Tarragona ha programat un interessant cicle d’activitats complementàries, que inclou visites guiades, projeccions i conferències.

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>