Retaule d’intimitat

És el moment de pausa enmig del ritme frenètic de les festes”. Sergi Guasch, membre de l’equip artístic de l’Esbart Santa Tecla, esbossa així el significat del Retaule de Santa Tecla, un espectacle que, a partir de quadres evocadors i sense mots, dibuixa cada 20 de setembre des del 1991 la llegenda de la patrona de Tarragona. El proper dijous el Retaule viurà una representació especial, de retorn a l’interior de la Catedral un cop acabades les obres de restauració interiors, i d’absència marcada: la del seu principal creador, Jaume Guasch, mort el passat desembre.

Part de la història del Retaule de Santa Tecla parteix, igual que la vintena de ballarins que hi prenen part, de l’altar major de la Catedral. Allà s’hi troba el famós retaule d’alabastre fet per l’artista medieval Pere Johan al segle XV, i que repassa en quadres plàstics la vida de Santa Tecla. Són aquestes imatges i els relats de la coneguda com a “llegenda àuria” els que van inspirar aquesta coreografia que beu d’arrels medievals i de la tradició de la moixiganga. Prop de mitja hora de màgia que arrenca amb la sortida dels membres de l’Esbart de les portes laterals del retaule físic, com si les seves figures adquirissin, per una estona, vida. I amb l’acompanyament clau de la música creada per Francesc Cassú, que enguany hi participarà dirigint la Cobla la Principal de la Bisbal.

Continua llegint

“Estranyament la Catedral és una gran desconeguda per a molts tarragonins”

Estem veient la Catedral com gairebé no l’ha vista mai ningú“. Ho diu Paco Tovar, guia turístic de l’empresa Argos i que ha fet centenars de visites al temple religiós. La quarta fase de les obres de restauració, gairebé acabada, ha permès recuperar el color original de l’interior de l’edifici i ha descobert diferents pintures murals de les quals no se’n tenia constància.

Mentre els operaris enllesteixen els últims treballs a la nau central, la Catedral llueix més esplendorosa que mai. Fruit dels treballs, que han durat mesos, els murs del temple han recuperat una brillantor desconeguda. En les capelles adjacents a l’altar i en diferents murs laterals es poden contemplar ara diferents frescos, alguns dels quals de grans dimensions, que n’augmenten l’espectacularitat. També la coberta de l’orgue, obra del segle XVI de dos dels millors ebenistes de l’època, s’ha netejat a consciència a l’espera d’encabir-hi els nous tubs que permetran recuperar-ne la millor sonoritat.

Continua llegint