“És el moment de pausa enmig del ritme frenètic de les festes”. Sergi Guasch, membre de l’equip artístic de l’Esbart Santa Tecla, esbossa així el significat del Retaule de Santa Tecla, un espectacle que, a partir de quadres evocadors i sense mots, dibuixa cada 20 de setembre des del 1991 la llegenda de la patrona de Tarragona. El proper dijous el Retaule viurà una representació especial, de retorn a l’interior de la Catedral un cop acabades les obres de restauració interiors, i d’absència marcada: la del seu principal creador, Jaume Guasch, mort el passat desembre.

Part de la història del Retaule de Santa Tecla parteix, igual que la vintena de ballarins que hi prenen part, de l’altar major de la Catedral. Allà s’hi troba el famós retaule d’alabastre fet per l’artista medieval Pere Johan al segle XV, i que repassa en quadres plàstics la vida de Santa Tecla. Són aquestes imatges i els relats de la coneguda com a “llegenda àuria” els que van inspirar aquesta coreografia que beu d’arrels medievals i de la tradició de la moixiganga. Prop de mitja hora de màgia que arrenca amb la sortida dels membres de l’Esbart de les portes laterals del retaule físic, com si les seves figures adquirissin, per una estona, vida. I amb l’acompanyament clau de la música creada per Francesc Cassú, que enguany hi participarà dirigint la Cobla la Principal de la Bisbal.

“Poder tornar a l’interior de la Catedral és per a nosaltres una cosa important. El Retaule està pensat per representar-se aquí, i fer-ho ens aporta un punt de serenor i de recolliment”, explica Guasch. La recuperació de l’escenari tradicional coincideix també amb una fita important per a l’Esbart Santa Tecla: arribar a les 25 representacions del Retaule. Entre aquestes, les tres ocasions en què l’espectacle s’ha pogut veure fora de la seva data tradicional: dos cops fora de Tarragona (a Poblet i a Elx), i un tercer amb motiu del 900 aniversari de la Catedral. Per commemorar-ho, el Retaule s’acompanyarà enguany d’un petit concert de la cobla, que precedirà la sortida dels ballarins i que enllaçarà amb l’esperit de l’acte.

Per als membres de l’Esbart, la representació del Retaule és també un moment especial a les festes: molts d’ells repeteixen any rere any, tot i el ritme d’assajos que no s’aturen durant tot l’estiu i ni tan sols el mateix dia de la representació, quan es fa l’assaig general i única prova entre els murs de la Catedral. Emocionalment, aquest cop tindrà un pes afegit en ser el primer que es farà sense la direcció de Jaume Guasch. “Són moments difícils i que ens costen molt, però volem mantenir les coses que ens ha deixat el seu treball, i el Retaule és la més important.”

Tots uns ingredients que de nou es valdran del poder gairebé palpable del gest per traçar uns quadres que ens parlen de moments de devoció vestits de fugissera bellesa. Quadres que, com relata Sergi Guasch, “els tarragonins s’han fet seus”.

Etiquetes: , , ,