Històries del Carnaval: Eduard Boada Pascual

“En aquella època el Miquel Àngel Navarro, el Fausto Sánchez i el Pep Fèlix Ballesteros van proposar-me fer de Carnestoltes. Aquestes tres persones van ser l’ànima de la recuperació del Carnestoltes. El conseller, Ramon López Proubasta, ens va deixar el despatx. El Josep Maria Salvadó i Urpí em va donar consells, em deia que el Carnestoltes ha de ser satíric, arrogant, satànic… I és que m’acompanyà la gent de l’Escola Municipal d’Art Dramàtic, a més de la Banda Ciutat de Tarragona, que havien estat companys meus. Durant la mili vaig tocar el saxo.

Dos anys abans m’havien proposat fer de Carnestoltes I, però jo no havia vist mai com era aquesta festa. Era una mica tabú, es tocava la sàtira política i no ho vaig veure clar. Llavors vaig proposar el que fou el Carnestoltes I, Joan Vidal Rocafort, que va començar amb mal peu, ja que va relliscar del vaixell en baixar del port.

Continua llegint

“El Carnaval de Tarragona funciona gràcies a la gent”

El Jordi Gómez és una persona coneguda a Tarragona. Fa disset anys que treballa intensament per desenvolupar-hi un projecte cultural que realment, amb el temps, ha cobert un buit al territori. El Jordi, però, a més, és actor, i també pot ser que “us soni” perquè l’hàgiu vist dalt d’escenaris propers.

Ara, durant el Carnaval que és a punt de començar, ell serà el nostre Tuitaire Convidat. Des del perfil de Twitter de @TGNcultura, podreu seguir, del 9 al 17 de febrer, com viu ell la festa d’hivern per excel·lència. A la xarxa, les seves piulades, per distingir-les de les institucionals, aniran signades amb les sigles JG. En aquesta petita entrevista que li hem fet per al blog ens ha confessat que li agradaria viure en directe la fastuositat del Carnaval venecià i la disbauxa del Carnaval de Rio…

T’agrada disfressar-te? Quina ha sigut la millor disfressa que t’has posat mai?

Si parlem d’una disfressa de Carnaval, et diria –amb sinceritat– que no massa. Els actors i actrius tenim la fortuna de “disfressar-nos” molt sovint. Ens vestim d’un personatge per fora i per dins, i aquest joc el trobo molt més interessant. En aquesta línia, puc dir que m’ha encantat poder-me posar en la pell de dos “dolents clàssics” del teatre universal: el rei Claudi de Hamlet i el Sebastià de Terra Baixa.

Continua llegint