Bernat Rios: “Perd tot el sentit si per consumir alguna cosa ecològica, aquesta s’ha de desplaçar milers de kilòmetres des del seu lloc d’origen”

Bernat Rios Hevia (Tarragona, 1967), conegut com a Berna, és empresari del sector funerari, músic i cantant de la mítica formació tarragonina ‘Mite’ls’.

També és un apassionat de la cuina natural i de proximitat, d’això que ara es coneix com a ‘quilòmetre zero’. D’aquesta passió en va sorgir la idea de crear Santa Teca, un mercat de territori que aquest estiu ha celebrat la seva cinquena edició al Castell Monestir d’Escornalbou.

Continua llegint

Marc Margalef: “La pastisseria és com la cuina, t’has de renovar i deixar de ser tan clàssic”

Marc Margalef Veciana (Tarragona, 1982) regenta des de l’any 2005 la Pastisseria Montserrat de Sant Pere i Sant Pau, ubicada als baixos de l’edifici Sant Mateu.

Fa pocs dies s’ha sabut que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya li ha atorgat el Diploma de Mestre Artesà Alimentari, un reconeixement a la seva trajectòria.

Amb 16 anys, Margalef va entrar a l’Escola d’Hosteleria de Cambrils per estudiar el mòdul de Servei, però aviat va veure que li agradava més estar en un obrador preparant dolços. Així doncs, amb 19 anys, a la vegada que començava a treballar a la pastisseria Sanromà, iniciava els estudis a l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona.

Ara bé, la seva relació amb la Pastisseria Montserrat, un establiment obert l’any 1972, va començar el 2004. Després d’un any treballant-hi, els propietaris es van jubilar i ell va decidir assumir el traspàs del negoci.

En un moment en què sembla que proliferen sense aturador gans franquícies, com sobreviu un pastisser artesà?

És evident que et fan perdre clientela perquè ofereixen uns preus més reduïts, però, en el fons, t’acaba beneficiant perquè la gent sap que els teus productes són de molta més qualitat i aconsegueixes fidelitzar molt més. Els pastissos o els dolços no tenen res a veure i els clients això ho saben perfectament.

A Tarragona cada vegada queden menys pastisseries artesanes…

És normal. És un ofici molt sacrificat i no hi ha relleu. Els pastissers de Tarragona es van fent grans i no troben a ningú que els segueixi. A banda, també és molt difícil que algú decideixi obrir de nou una pastisseria. És una feina que si no t’agrada molt, no estàs disposat a fer-la. Cal treballar festius, matinar cada dia…

Continua llegint