Bernat Rios: “Perd tot el sentit si per consumir alguna cosa ecològica, aquesta s’ha de desplaçar milers de kilòmetres des del seu lloc d’origen”

És un dels creadors de Santa Teca, un mercat de territori que aquest estiu ha celebrat la seva cinquena edició al Castell Monestir d'Escornalbou

Bernat Rios Hevia (Tarragona, 1967), conegut com a Berna, és empresari del sector funerari, músic i cantant de la mítica formació tarragonina ‘Mite’ls’.

També és un apassionat de la cuina natural i de proximitat, d’això que ara es coneix com a ‘quilòmetre zero’. D’aquesta passió en va sorgir la idea de crear Santa Teca, un mercat de territori que aquest estiu ha celebrat la seva cinquena edició al Castell Monestir d’Escornalbou.

Què és i com sorgeix la idea de crear Santa Teca?

Sorgeix de la necessitat de realitzar un acte gastronòmic sota el paraigües de les festes de Santa Tecla unint la Part Alta i la Part Baixa de la ciutat, amb el Bar el Cortijo, la Queveda, el Ginkgo Biloba, el Llagut, Lolatapas i Quintaforca, vins de Laureano Serres i Joan Ramon, cerveses de les clandestines i Estraperlo i uns amics DJ’s amenitzant la jornada. Era un divertiment d’una estona, que es va convertir en una manera de viure i veure la gastronomia i la cultura del territori.

Sentim molt a parlar de la nomenclatura km. 0, però que significa exactament i quins requisits ha de complir un producte per ser km. 0?

Prefereixo el nom “local”. Els requisits depenen de molts factors i no crec que ningú els pugui marcar amb massa rellevància. És evident que una pinya no es cultiva (almenys de moment) en aquest territori, per tant mai serà un producte local fins que això passi. Un tomàquet és des de fa molt de temps un producte importat, però amb cultiu local. És més local un tomàquet de La Riera que un de Valls? Tot depèn, clar. El transport perjudica el planeta i l’ecologia, així doncs perd tot el sentit si per consumir alguna cosa ecològica, aquesta s’ha de desplaçar milers de kilòmetres des del seu lloc d’origen. Per tant, sempre és subjectiu.

Els conceptes de producte ecològic o de km. 0 s’usen molt darrerament. Són una moda o realment és quelcom que s’hagi de promoure per canviar els hàbits de consum a llarg termini?

Penso que cada cop tenim més informació; només cal entrar a un supermercat avui en dia i comparar-ho amb un supermercat fa 6 o 7 anys. Ara hi ha passadissos destinats al producte local, a l’ecologia (tot i que encara els relacionen amb un producte esnob i car) o a la dietètica (que passa el mateix, són productes cars). La demanda normalitzarà aquest fet, cosa que esperem que passi el més aviat millor. Si hem servit per fer que aquesta fita succeeixi amb més celeritat, ens donem per satisfets.

Fa cinc anys que organitzeu la fira al Monestir d’Escornalbou. Com ha evolucionat durant aquests anys? Cap a on voleu anar?

El mercat de Santa Teca al castell està consolidat amb aquesta 5a edició. És un espai idíl·lic, on la combinació de gastronomia avantguardista i l’àmplia cultura territorial ens aporta un estat anímic que el visitant gaudeix enormement i acaba essent altaveu i xarxa al mateix temps que client. No volem res més que això i que així continuï, estem molt satisfets.

Podem millorar coses, clar, no som professionals d’aquest tipus d’actes, però cada any aprenem una mica millor com fer-ho. Val a dir que som una associació sense ànim de lucre, per tant invertim moltíssimes hores de manera desinteressada perquè el mercat funcioni.

Mercat de Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou

Sempre heu apostat per barrejar la gastronomia amb la cultura, per quin motiu?

Creiem en la gastronomia com a part de la cultura. Ens defineix com a territori, ens fa descobrir què passa al nostre voltant. El patrimoni, a més, ens ofereix la part que necessitem per vestir ambdues coses (cultura i gastronomia del territori).

També promoveu la Festa del Vi Novell, l’Embutada. Entenc que tot això és per reivindicar la manera de fer tradicional, els orígens? O, què busqueu exactament?

Bé, la festa de l’Embutada es va realitzar a Tarragona durant el segle XIX i bona part del segle XX. Erem una ciutat vitivinícola i no en queda ni rastre. Seguim reivindicant el Chartreuse que es fabricava aquí, però del vi no semblem enrecordar-nos-en. A la Part Alta hi havia més de 40 cellers! Això ens sembla prou com per posar-ho en valor.

A més, disposem de poca memòria escrita i encara tenim molta memòria oral sobre aquesta festa. Hem reproduït els embuts i fem una festa intentant simular el que es feia abans, just quan el vi està acabat de fermentar. A Tarragona coincidia amb Santa Tecla gairebé sempre, per dates de verema i fermentació. Nosaltres la fem al novembre, més adient amb l’estil de vi que es produeix actualment. Fem un itinerari amb un historiador per uns quants cellers, donem vi mentre expliquem, fem alguns pilars amb ajuda dels castellers, alguna actuació musical, uns quants cellers donen a degustar els seus vins de l’any… és una festa fantàstica!

Text: Bernat Rios
Fotografia de portada: Rafael López-Monné

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>