Històries del Carnaval: Joan Cavallé

“Entre 1982 i 1985 la meva visió particular del Carnaval venia condicionada pel fet que jo estudiava a l’Escola Municipal d’Art Dramàtic Josep Yxart (EMAD), la qual tenia un paper estructural en la festa. D’una banda, els alumnes de l’escola constituïen el seguici del Rei Carnestoltes i la seva Concubina. D’altra banda, al Saló de Plens de l’Ajuntament tenia lloc el Judici del Rei Carnestoltes, també a càrrec d’alumnes de l’escola, dirigits per Pere Salabert, un dels seus directors. De totes dues coses n’hi ha múltiples testimonis fotogràfics.

Continua llegint

El Quixot apòcrif: vergonya per a Tarragona o llibre a reivindicar?

Els tombs que dóna la història són curiosos. Avui en dia tothom veu normal que la ciutat aboqui alguns esforços a recordar el 400 aniversari del Quixot apòcrif, la falsa segona part de les aventures del personatge de Cervantes editades a Tarragona. Seria absurd no aprofitar cada oportunitat per relacionar-se amb una obra cèlebre, encara que sigui per un fet més aviat anecdòtic. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili han unit esforços amb un seguit d’activitats concentrades al llarg d’aquesta setmana.

Però Tarragona no sempre ha reivindicat l’obra d’Alonso Fernández de Avellaneda. Més aviat tot el contrari. Durant molt de temps va imperar a la ciutat una certa mala consciència per haver embrutat l’obra magna de Cervantes i entitats significades com l’Ateneu Tarraconense van arribar a demanar públicament perdó. El to d’aquests mea culpa era contundent i en podem rescatar dues mostres. “El Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera (…) borra la torpe afrenta con que pretendía mancillar la gloria de Cervantes el miserable autor de aquel estúpido Quijote que se engendró en Tordesillas, y nació en Tarragona”, escrivia J. M. Barberà en un article titulat La reparación l’any 1872.

Continua llegint

Ciutat de Premis Literaris

Logotip del 'Fet a Tarragona'El passat 15 de gener es va tancar el termini de presentació de treballs als Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Després de les actuacions administratives de recepció i conformitat, l’organització va emetre el comunicat de costum en què es feia balanç de participació. La impressió era molt favorable, ja que els tres premis quedaven molt ben posicionats, tant en la història d’aquest cartell, com en el context dels premis literaris en català.

Així, d’una banda, el premi Pin i Soler, el més antic dels que es convoquen, no només continua tenint un nivell de participació molt alt (93 novel·les), sinó que se situa com el premi de novel·la amb més participació de la literatura catalana. La majoria de premis importants de novel·la en català situen els seus balanços participatius entre les 25 i les 50 propostes. La diferència, doncs, és notable. Aquesta diferència es deu a factors molt diversos: un calendari favorable, en què no hi ha altres premis importants convocats; la facilitat que representa poder presentar les obres per internet (no només és més fàcil; també és més barat, més segur, més ràpid i més ecològic); i, segurament també, les atencions que els concursants reben de l’organització. També, és clar, hi ha els factors més referencials: la dotació econòmica i el prestigi de l’editorial i del jurat; però aquests són factors compartits amb altres premis.

Continua llegint