Logotip del 'Fet a Tarragona'El passat 15 de gener es va tancar el termini de presentació de treballs als Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Després de les actuacions administratives de recepció i conformitat, l’organització va emetre el comunicat de costum en què es feia balanç de participació. La impressió era molt favorable, ja que els tres premis quedaven molt ben posicionats, tant en la història d’aquest cartell, com en el context dels premis literaris en català.

Així, d’una banda, el premi Pin i Soler, el més antic dels que es convoquen, no només continua tenint un nivell de participació molt alt (93 novel·les), sinó que se situa com el premi de novel·la amb més participació de la literatura catalana. La majoria de premis importants de novel·la en català situen els seus balanços participatius entre les 25 i les 50 propostes. La diferència, doncs, és notable. Aquesta diferència es deu a factors molt diversos: un calendari favorable, en què no hi ha altres premis importants convocats; la facilitat que representa poder presentar les obres per internet (no només és més fàcil; també és més barat, més segur, més ràpid i més ecològic); i, segurament també, les atencions que els concursants reben de l’organització. També, és clar, hi ha els factors més referencials: la dotació econòmica i el prestigi de l’editorial i del jurat; però aquests són factors compartits amb altres premis.

El Premi de traducció Vidal Alcover ha assolit, enguany, la xifra més alta de participació de la seva història (19 treballs). Encara que la quantitat pot semblar baixa, cal tenir present que es tracta d’un premi adreçat a un col·lectiu més restringit que el d’escriptors en sentit estricte i, alhora, que és un premi que, en general, ha exhibit força nivell. La major part de les propostes presentades són de qualitat i, en aquest sentit, la feina del jurat és força complicada. Cal tenir present que és l’únic premi d’aquestes característiques que existeix a la literatura catalana i que, gràcies a la seva convocatòria, les nostres lletres s’han enriquit, ja, amb la incorporació d’autors que no teníem, tals com Czeslaw Milosz, Lu Xun, Matsuo Bashô o amb versions actualitzades d’obres de què ja disposàvem, com el Faust de Goethe o el Cançoner de Petrarca.

Per últim, el premi de narrativa curta Tinet, a més de ser el primer que va poder presentar-se a través d’internet és, des de sempre, el més participatiu: cada any, entre dos i tres-cents o més treballs (enguany, 261). Aquest premi assoleix el doble objectiu de fer arribar els tentacles dels PLCT a tots els racons de la geografia catalana i, a més, d’obrir la participació a molta gent que està en els seus inicis. Autors que potser encara no han tingut ocasió d’enllestir o publicar una obra llarga i que, a través de premis com aquest, tenen l’oportunitat de començar a donar-se a conèixer.

Més enllà de l’èxit participatiu, però, és lògic que tots plegats ens preguntem: i la ciutat què n’obté, de tot això?  La política i la gestió cultural mai no poden acontentar-se amb l’èxit desvincultat d’objectius. Cap administració no pot justificar els actes que realitza exposant-ne els bons resultats si, prèviament, no hem reflexionat sobre el retorn que n’esperem.

Els guanyadors del premis lietaris de 2013 al jardí del Metropol amb la regidora Carme Crespo, a la dreta. Foto Teresa León

Quan els premis literaris Ciutat de Tarragona van iniciar el seu camí, sobretot a partir de 1992, gràcies a una iniciativa d’Òmnium Cultural del Tarragonès, la justificació era molt senzilla: es tractava d’una activitat de promoció de les literatura escrita en català. A partir del moment en què l’ajuntament de la ciutat se suma a la iniciativa, a aquest objectiu inicial se n’hi afegeix, forçosament, un altre: els premis són un instrument de promoció de la ciutat, una manera de situar-se en el mapa cultural buscant una singularitat.

Per començar, doncs, els Premis Literaris Ciutat de Tarragona són una manera que té la ciutat de Tarragona de posicionar-se en el món de les lletres catalanes. Deixant de banda la gran quantitat d’iniciatives d’aquest tipus que no tenen una marca territorial específica, o que se centren a Barcelona en tant que capital del país, un seguit de ciutats petites i mitjanes diversifiquen el panorama dels premis literaris en català. Tarragona, amb el seu cartell, se situa al costat de les ciutats que plantegen les principals convocatòries, com Girona, Lleida, València o Alzira.

Però, més enllà d’això, la convocatòria tarragonina té uns trets específics que la diferencien de totes les altres. D’una banda, hi ha el premi de traducció, que per les seva singularitat s’ha convertit en referent nacional. Crec que en aquest moment, la majoria de persones que es dediquen a la traducció al català d’obres literàries coneixen l’existència del nostre premi i una gran quantitat s’hi han presentat en alguna ocasió. L’altra característica del cartell tarragoní és l’alta participació. Tots tres premis es distingeixen en aquest aspecte d’entre els seus semblants. I, a més, aquesta participació prové de tots els territoris on es parla català. Hi ha un aspecte d’aquests premis que convé tenir present. Si, d’una banda, el Vidal Alcover connecta amb l’alt nivell, per la seva singularitat, els altres dos són una porta oberta per on poden detectar-se, o donar-los més impuls, nous autors o autors encara no consolidats. En aquest sentit, el premi Tinet de narrativa breu ofereix un balanç força rellevant: 16 convocatòries (sense l’actual), 3.075 treballs presentats, 16 guanyadors, 222 contes publicats corresponents a 205 autors diferents, a més de 315 altres contes publicats al portal Tinet.

Tot plegat ofereix un balanç força estimulant del que donen de si aquests premis, tant a favor de la literatura catalana en general, com de posicionament cultural de la ciutat.

Joan Cavallé