El llarg viatge de Roger Benet a la ciutat imaginària

“I com tens el disc, Roger?”, li preguntaven durant molt de temps al Roger Benet, alter ego artístic del músic i cantautor tarragoní Roger Conesa. Els amics i coneguts es feien pesats amb certa raó, perquè Ciutòpolis es va gestar ja fa gairebé deu anys i les cançons es van començar a enregistrar al 2010. Durant tot aquest temps Benet ha simultaniejat molts projectes, però semblava que aquesta òpera rock s’havia esmorteït. Per això, ara que finalment s’ha decidit a enllestir el disc, resulta com a mínim curiós que hagi batejat el verkami amb el qual demana un cop de mà per finançar-lo amb la mateixa pregunta: “I com tens el disc, Roger?“. Deu ser la ironia oximorònica marca de la casa.

Parlar d’òpera rock certament impressiona. És inevitable pensar en la Quadrophenia dels The Who i quedar aclaparat. En el fons, però, Ciutòpolis parteix d’una idea molt més senzilla: “Una òpera rock no és res més que un disc conceptual, un treball en què totes les cançons parlen d’un mateix tema.” En aquest cas, el disc explica la història d’un canvi personal, d’una “maduració” que Benet experimenta quan se’n va a viure a Barcelona l’any 2004. El llarg temps d’execució de Ciutòpolis també ha fet que, lògicament, aquesta ciutat imaginària hagi evolucionat molt durant aquests gairebé deu anys: “durant el primer procés de gravació primer era un disc molt grunge (una pataleta contra tot i tothom) i després em demanava ser molt positiu“, explica Benet.

Continua llegint

“S’ha de prioritzar la cultura com una cosa natural i necessària per a l’ésser humà”

Roger Conesa (Tarragona, 1981) ha tocat diferents tecles en el món de la música. Després de formar part de diferents grups com la Tandarica Orkestar o els Backdoormen, es va autobatejar com a Roger Benet per iniciar la seva carrera de cantautor, ja fos sol o acompanyat pels Oximorònics. Des de fa un any és un dels músics que acompanyen Concha Velasco en el seu espectacle Yo lo que quiero es bailar, que es podrà veure aquest divendres a Tarragona en el marc de l’ETC Festival d’Estiu de Tarragona.

Com acaba un músic de Tarragona fent gira amb Concha Velasco?

He tingut molta sort. La causa efecte directe és el musical Killer, que es va estrenar el 2010 a la Sala Trono i en el qual participava com a músic. L’espectacle va anar molt bé i el vam portar a Barcelona, primer a la Sala Muntaner i després a la Sala Villaroel. La gent de l’empresa Focus, amb el Josep Maria Pou, ens van venir a veure quan ja estaven pensant l’espectacle de la Concha Velasco. En veure el nostre format, amb tres músics que tocàvem diversos instruments i que també actuàvem, els va agradar.

Continua llegint