“Estem acostumats a veure bancs o fanals com a coses mortes i no ho són”

Viatjar en autobús i topar-te amb un recital poètic sobre rodes. Convocar-te a una cargolada popular i acabar dibuixant el mol·lusc al terra enlloc de cruspir-te’l. Txus García (Tarragona, 1974) té una llarga experiència a traslladar les lletres al carrer, com demostren aquestes accions promogudes quan era la coordinadora del col·lectiu La Pell del Llavi. Per aquest motiu aquesta setmana impartirà la sessió “De la paraula a la performance“, un dels laboratoris del 8è Festival CreArt. Addicta al 2.0 i rapsoda “per necessitat física”, García combina les accions formatives i la seva presència a la xarxa amb una intensa activitat literària.

Estem acostumats a veure bancs o fanals com a coses mortes i no ho són“, explica García, que reivindica el carrer com a espai d’acció, fins al punt de convertir-lo en un “llenç d’art”. I què passa quan els transeünts són sorpresos per una sobtada acció cultural? “La gent queda descol·locada, i quan això passa pot ser que s’emprenyi o que simplement s’aturi per veure què passa. Normalment la gent s’atura i li treus la part més lúdica que porta a dins. Els que s’emprenyen són una minoria i suposo que s’enfaden per moltes coses”.

Continua llegint