La il·lustradora i dissenyadora tarragonina Elisabet Díez, 'Anduluplandu'

Galtes vermelles per viatjar a la infància

La dissenyadora i il·lustradora Anduluplandu es consolida amb un estil propi

Núvols, colors plans i una pàtina infantil (que no infantiloide) que ho embolcalla tot. Són alguns dels trets característics de les obres de la jove il·lustradora i dissenyadora tarragonina Anduluplandu, nom artístic rere el qual s’amaga l’Elisabet Díez. Amb només 31 anys ja ha deixat la seva marca en nombrosos treballs i aquests dies podem veure alguns dels seus retrats a l’exposició “Refherències (2)“, al bar La Taverna del Circ.

Kate Moss, Winona Ryder, David Bowie o Audrey Hepburn són alguns dels personatges que apareixen a la mostra il·lustrats pel seu particular prisma. “Tots tenim un seguit de gent que ens agrada com canta, actua o vesteix i que marquen el nostre estil o el bagatge cultural. De fet, el nom de l’exposició és un joc entre referències i herències“, respon Díez sobre el tema de l’exposició. La llista de noms és llarga, perquè aquesta és la segona exposició de la mateixa temàtica, després de l’organitzada l’any passat al bar Musevm.

Anduluplandu, andulusep, bom, bom, bom, bom, du anea, wandinami, a wandinami, sep, bom, bom, bom, bom, sep, sep. Aquesta és la cançó infantil (l’heu de cantar tot picant de mans amb el vostre company o companya) d’on prové el seu nom artístic. Una paraula que la transporta a la seva infància i que inspira el seu univers tan característic i suggestiu, exemplificat en les galtes exageradament vermelles de tots els seus personatges. “Sóc molt blanca i el primer que faig abans de sortir al carrer és posar-me el coloret a la cara. Potser, inconscientment, faig el mateix amb els meus dibuixos“, explica, somrient. En cap cas, no hi ha duplicitats entre persona i personatge: “Anduluplandu potser és la part més esbojarrada i l’Elisabet Díez es queda més a casa“, aclareix.

La model Kate Moo, en una il·lustració d'Elisabet Díez 'Anduluplandu'

Els retrats de les seves particulars muses no són l’única exposició que ha fet, però només que feu una mica de memòria també trobareu la seva autoria en alguna de les samarretes festives alternatives més reeixides, en el cartell del Carnaval de Tarragona de 2007 o, més recentment, el conte infantil Una cosa tan petita que cap a la butxaca dels pantalons, una experiència que, segons explica, l’ha satisfet especialment. Tot plegat, sense oblidar la seva faceta de dissenyadora gràfica, a la qual també es dedica professionalment: “Molta gent ho veu com una cosa accessòria, però un bon disseny parla de la teva manera de fer“, remarca.

Quan estudiava Publicitat i Relacions Públiques sempre era l’encarregada de dibuixar els storyboards en els treballs d’equip. Aquest va ser un dels detonants que la va empènyer a estudiar a l’Escola d’Art i des de fa una temporada ja treballa establerta pel seu compte. Confessa que li agrada aprendre constantment i fer cursos. “Ara n’he fet un d’enquadernació de llibres artístics i m’ha encantat!“. No té clar què li depararà el futur, però confia a poder continuar treballant en allò que realment li agrada. Ens queden galtes vermelles i dibujaleos per a molt de temps!

Jordi Suriñach
Il·lustracions d’Anduluplandu

Pel cel passen ocells, cotxes per la carretera. Il·lustració d'Elisabet Díez 'Anduluplandu'

 

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>