Aurelio Tubilla (Tarragona, 1956) passeja amb una barreja de serenitat i lamentació per la pista del pavelló municipal de Sant Salvador. «Estic desitjant que s’ompli… Complim les mesures de seguretat i l’esport és essencial pels joves», defensa, en referència a les restriccions que impedeixen els entrenaments extraescolars. El món de Tubilla és principalment l’handbol i els escacs, però també el tenis taula. Tot plegat amb el denominador comú de la integració. I la situació actual «ens està traient aquestes coses…», diu, resignat.

La història d’aquest entrenador, professor i integrador altruista s’ha forjat a base d’esforç i perseverança. Ha passat, entre altres, pel Club Gimnàstic, escoles com Lestonnac o els Àngels de Torreforta o la Peña Barcelonista. I ara el podreu trobar a l’Escola Sant Salvador i al Tarragona Handbol Club. Perquè l’important per Tubilla era entrenar, i «anem allà on ens deixen fer-ho. Perquè ja sabem que l’handbol no és un esport gaire popular, com podrien ser el futbol o el bàsquet», explica Tubilla.

A Sant Salvador fa molts anys que executa un projecte solidari d’integració a través de l’esport. «Tenim famílies molt humils, i gràcies a aquest projecte nois i noies tenen accés a l’handbol o els escacs. Això els obre les portes a un camí de vida molt més saludable que altres», subratlla convençut des de la banqueta, el seu hàbitat natural. «El que sé fer és entrenar, ensenyar. Sempre he dit que no a càrrecs de presidència o coses per l’estil», manifesta.

Aurelio Tubilla, a la banqueta del Pavelló Municipal de Sant Salvador.

Al Tarragona Handbol Club també hi entrena. El club suma uns 160 esportistes, des de categories inferiors com benjamins fins a sènior, tant en lligues masculines com en femenines. Es va fundar l’any 1988 i mai no ha abandonat la seva activitat malgrat els obstacles, «habitualment econòmics», diu Tubilla. Però les ganes d’aportar valors com la solidaritat, l’esforç o la competitivitat sana no han frenat el protagonista d’aquest article ni als companys que l’han acompanyat durant el camí. «No oblidem que aquí, nens i nenes amb diverses problemàtiques socials, es poden desenvolupar. I això és importantíssim, és una obra social», recorda.

La vida d’Aurelio Tubilla està marcada per aquest jovent. «Ells són la meva vida», recalca emocionat. Per tota la tasca que ha executat durant els seus 64 anys de vida, aquest tarragoní ha rebut el Mèrit Esportiu que atorga l’Ajuntament de Tarragona. «És tot un reconeixement i un agraïment. Jo podria haver aspirat a entrenar més amunt, però els meus coneixements els volia compartir amb els infants de la meva ciutat», expressa. El desig de Tubilla és poder tornar als entrenaments com més aviat millor i seguir desenvolupant la feina que millor fa: integrar a través de l’esport.

Text i fotografies: Carlos Domènech Goñi

Etiquetes: , , , , ,