Alguns diuen que la sardana s’esllangueix, però l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa té un centenar de socis. D’altres recorden que la majoria de balladors són gent gran, però la majoria d’integrants de l’entitat tenen menys de 14 anys. Tot i que certament la popularitat de la sardana no es troba en el seu punt àlgid, aquesta colla de la ciutat es troba en un bon moment de forma, tant tècnicament com qualitativa.

Aquests són, però, dies de tràfec i de molta feina per als responsables de Tarragona Dansa. El motiu s’ho mereix. Estan enllestint els detalls del seu nou local, situat en els baixos del número 7 de l’avinguda Andorra. Tot i que la inauguració formal tindrà lloc d’aquí a unes setmanes, aquest dissabte al matí ja obrirà les portes amb motiu del Muda’t. Els dansaires de les colles petites del grup explicaran què fan, com ballen i convidaran els visitants a fer una sardana “diferent” amb ells.

Molts d’aquests menuts dansaires van conèixer la sardana al col·legi. “L’any 1985 diferents colles de la ciutat ens vam posar d’acord per presentar les sardanes a les escoles. Des de fa 10 anys estem sols fent aquest programa i el balanç és molt positiu”, explica Alfred Abad, responsable de l’entitat. Moltes d’aquestes escoles han integrat la sardana en els temaris d’assignatures com música o educació física. Què motiva alguns d’aquests infants a ballar sardanes regularment? “No és espectacular ni té cap component de risc, però ofereix la possibilitat de pertànyer en un grup i passar-s’ho molt bé”, respon Abad.

La competició és un altre element que funciona com a estímul per als menuts i per als que ja no ho són tant. Actualment l’Agrupació té quatre colles de competició, que assagen entre un i tres dies per setmana i que junts sumen desenes de títols, entre els quals diferents campionats de Catalunya en diverses categories. “Tècnicament estem en un moment molt bo“, admet Abad.

Actuació de Tarragona Dansa a Balaguer novembre 2011

Tot i que el present és molt bo el futur s’entreveu més complicat. Sempre costa trobar recanvis als més menuts i darrerament la sardana, de forma justa o injusta, està envoltada permanentment d’incertesa. “No s’entén prou bé el potencial que té. Quan un estranger en veu per primera vegada queda impactat pel ball, el so de la cobla… Nosaltres, en canvi, la menystenim.” I afegeix: “La sardana funciona molt bé com a opció d’esbarjo i competició, però es coneix poc.”

A l’hora de buscar les causes d’aquest desencís, Abad assenyala la manca de suport per part de les administracions i el poc interès dels mitjans de comunicació, però no defuig responsabilitats: “Possiblement tots hem fet coses malament. El món de la sardana potser és massa immobilista, s’ha actuat massa per inèrcies i la mentalitat dels balladors és molt tancada.” Sigui com sigui, l’Agrupació Tarragona Dansa fa 33 anys que acosta la sardana a Tarragona i porta el nom de la ciutat arreu.