“Som museus de costums amb potes”

L'Esbart Dansaire de Tarragona celebra aquest 2012 el 30 aniversari de la seva refundació

L’any 1982 Salvador Fà i Llimiana va refundar, amb la col·laboració d’un grup de joves entusiastes, l’Esbart Dansaire Tarragona, creat originàriament a mitjan segle XX. L’aventura va fructificar i avui, 30 anys després, l’entitat es troba en un moment dolç amb prop de 250 membres, un Cos de Dansa reconegut i una forta presència a les festes de Santa Tecla.

Una bona prova de la vitalitat de l’Esbart Dansaire és la seva àmplia participació en el Muda’t, el tast de dansa i música popular que aquest cap de setmana celebra la seva tercera edició. Divendres l’Esbart organitza la cloenda del curs de dansa, on el públic que s’animi podrà aprendre balls senzills. Dissabte a la tarda serà el torn de la seva tradicional actuació de primavera, acompanyats del grup Don Sancho Asociación Etnográfica de Zamora. Entremig, dissabte al matí, l’entitat obrirà les portes del seu local per apropar la seva activitat a tota la ciutadania.

L’Esbart Dansaire es divideix en dues seccions: la de dansa i la de balls de festa major. De la primera, dedicada a ballar les danses tradicionals catalanes, en sobresurt el Cos de Dansa, que fa diferents actuacions al llarg de l’any i que ha ballat en nombroses ocasions a l’estranger. També hi ha quatre altres grups de balladors per donar cabuda als més menuts i als veterans. D’altra banda, des de l’any 1985 l’Esbart té una presència activa a Santa Tecla amb la progressiva recuperació de quatre balls del Seguici Popular: el Ball de Gitanes de Tarragona, el Ball de Pastorets de Tarragona, el Ball dels Set Pecats Capitals i el Ball de Cossis de Tarragona.

Moment d'una de les actuacions de l'Esbart Dansaire en el Muda't 2011

Josep Lluís Peñalver forma part de l’Esbart des del primer dia i actualment n’és el sotspresident. Destaca que “tot són cicles”, però ara l’entitat viu un bon moment tècnic i artístic, amb un nombre elevat de balladors. “Ara que tot va tan de pressa, mantenir els nostres costums i les nostres arrels és molt important. Hi ha pobles que són molt orgullosos del seu passat i nosaltres, en canvi, no ho som gens”. Destaca, per exemple, que en molts llocs d’Europa és habitual que la gent llueixi el vestit tradicional de la zona, com a mínim durant festes, però a Catalunya aquesta pràctica ja no s’estila.

Salvador Fà i Llimiana, l’impulsor de la refundació, també va fer una tasca ingent de recuperació i investigació de coreografies antigues o, fins i tot, en la composició de danses d’arrel tradicional, peces de nova creació a partir dels punts bàsics de la dansa catalana. La seva filla, M. del Claustre Fà, dirigeix actualment l’Esbart i continua amb aquest procés.

Fa 150 anys la societat era molt diferent a l’actual i els balls populars eren dels pocs moments en què el festeig estava ben vist. “La forma de divertir-se explica el tarannà d’un poble —afirma Peñalver— i nosaltres, en certa manera, ho recordem. Som museus de costums amb potes“. Fa 30 anys que el museu està obert i té corda per estona.

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>