Arribar als 1.000 programes de Tothom, el programa de Tarragona Ràdio que porta més de 16 anys donant visibilitat a les persones amb discapacitat i els seus col·lectius, no només és una fita en termes d’audiència, sinó també una victòria a nivell social. Perquè darrere d’aquests mil programes hi ha una història de compromís, superació i sensibilització que ha trencat barreres i ha donat veu a aquells que sovint queden en segon pla. I tot això ha estat possible gràcies a la passió i la tasca d’un home que ha fet que la seva veu sigui un altaveu de la inclusió: Miguel González.

Un projecte que va néixer gairebé de casualitat

El Miguel va arribar a Tarragona Ràdio el 2008 per fer-hi pràctiques. En aquell moment, el programa Tothom ni tan sols existia. Va ser el mateix director de l’emissora, Ricard Lahoz, qui li va encarregar un temps després, i ja com a treballador de l’emissora, la tasca de crear un espai dedicat al tercer sector, i especialment al món de la discapacitat.

Però el que va començar com una iniciativa per donar a conèixer les entitats i les persones amb discapacitat a Tarragona, ràpidament va créixer en ambició i enfocament. Tal com explica el mateix Miguel: “Al principi pensava que el programa tindria un final. Però amb el temps, vam veure que les entitats i les persones volien aquest espai per explicar les seves històries i projectes, i vam adonar-nos que el programa cobrava un sentit més gran del que imaginàvem.”

Amb aquesta intuïció, Tothom va evolucionar. De ser un espai dedicat a la discapacitat, va començar a parlar de capacitats i diversitats. Aquest canvi de mirada va permetre que el programa abastés temes més amplis, creant un espai inclusiu no només per a les persones amb discapacitat, sinó per a tots aquells que viuen realitats socials invisibilitzades.

“La discapacitat és un adjectiu que porto enganxat”

Una de les qüestions més rellevants que Miguel González aborda és la relació entre la seva identitat com a persona amb discapacitat i com a periodista. “La discapacitat és un adjectiu que porto enganxat. Sóc periodista, i després soc cec”, explica.

Aquesta visió, que destaca la importància de definir-se per allò que es fa i no pel que es té, és central en la manera com el periodista aborda el seu treball. Tot i la seva discapacitat visual, ell no es veu com un “periodista cec”, sinó com un periodista que té la capacitat de tractar temes socials i humans amb una sensibilitat i rigor especials. “Em feia por encasillar-me només com a periodista que parla de discapacitat. Però el programa ha estat un vehicle per parlar de moltes més coses, de les quals les discapacitats són només una part,” afegeix.

Ampliant horitzons i trencant estigmes

Un dels grans èxits de Tothom és la seva evolució en termes de temàtiques tractades i la creació d’un espai més inclusiu. Inicialment, explica que existia resistència a parlar en primera persona sobre la discapacitat. Però amb els anys, les persones amb discapacitat van començar a identificar-se amb el programa i a venir a explicar les seves pròpies històries. Aquest canvi va ser fonamental: “Les entitats es van adonar que les persones amb discapacitat havien de tenir una veu i això va ser un gran pas”.

El programa també ha jugat un paper fonamental a l’hora de trencar els estigmes associats a la discapacitat i altres realitats socials invisibilitzades. En aquest sentit, González expressa que “les persones amb trastorns mentals, per exemple, sovint no volen parlar a la ràdio per por de ser malinterpretades o no entendre’s bé, però amb els anys hem superat aquestes barreres, tant a nivell social com en els mitjans”.

Aquesta evolució del programa ha estat marcada per l’aprenentatge constant del Miguel, qui reconeix que ha estat un procés de creixement tant personal com professional. “He après a respectar, a escoltar, a comprendre millor com viu una persona amb addiccions o trastorns mentals. I això, crec que és el que fa que Tothom sigui un programa tan especial”, afirma.

La importància del compromís social

Arribar als 1.000 programes no és només una fita personal per al periodista, sinó també un reflex de l’impacte que el programa ha tingut a la societat. Amb el pas del temps, Tothom ha aconseguit posar sobre la taula qüestions de gran importància social, com la necessitat d’una inclusió real de les persones amb discapacitat en tots els àmbits de la vida.

Per al Miguel, però, la feina no acaba aquí: “El gran repte és continuar al costat de les entitats i que la ciutat sigui més empàtica amb els col·lectius que representem. Vull que la societat escolti més aquestes persones i que l’administració pública continuï fent passos per integrar-les de manera normalitzada”.

El seu compromís no es limita a la sensibilització social, sinó també a l’exigència periodística. González ressalta que “hi ha temes que no són còmodes de tractar, però cal afrontar-los amb rigor i respecte. És un híbrid entre l’exigència periodística i la sensibilització,” ressaltant l’important paper que els mitjans de comunicació poden jugar en el canvi de mentalitat col·lectiu.

Una invitació a la valentia

Finalment, Miguel González comparteix un missatge inspirador per a joves periodistes o persones amb discapacitat que vulguin començar el seu propi camí. “El que recomano és que siguin valents. Si creuen que poden aportar alguna cosa diferent, que ho facin. La discapacitat hauria de deixar de tenir sentit a l’hora de valorar un projecte. Que tinguin la valentia de tirar endavant el que creuen que és necessari. És una qüestió de rigor, serietat i empatia cap a la societat.”

Aquesta reflexió de Miguel González resumeix l’esperit del programa Tothom i la seva tasca al llarg d’aquests 1.000 programes. Un projecte que ha deixat una empremta indeleble en la societat, un altaveu que continua lluitant per la inclusió, la sensibilització i la normalització de la diversitat.

Text: Josep Gallofré 

Imatges: Tarragona Ràdio