“M’agrada que a les meves fotografies surti algú”

S’autodefineix com a “home de poques paraules”, però a l’hora de parlar de fotografia Víctor Murillo no té cap problema per esplaiar-se. Aquest agost ha acceptat el repte de convertir-se en el Fotògraf Convidat de Tarragona Cultura, i per fer-ho recorrerà a una altra de les seves passions: la natura. Abans de desgranar les cinc imatges que ens té preparades per a aquestes setmanes estivals, l’hem volgut conèixer més a fons.

D’on ve aquesta fixació per les simetries? Per això t’agraden tant els reflexos a l’aigua?

Les simetries em serveixen per fer que l’ull vagi, sense pensar-ho, al punt de la foto que m’interessa. Suposo que és per això que m’agraden. Els reflexos, d’altra banda, em permeten doblar coses que m’agraden.

En les teves imatges es nota que tens especial cura de la llum. Què hi busques exactament?

La llum també em permet donar èmfasi a les coses que vull remarcar.

Retoques molt les teves imatges? Personalment, quin consideres que és el límit en el retoc fotogràfic?

Les retoco bastant, la veritat. Hi ha una gran quantitat d’aplicacions que serveixen per retocar imatges i penso que poden ajudar molt a millorar la foto original. Però això depèn de cadascú. Hi ha molta gent que no sol editar-les massa. A mi m’agrada donar-los el meu toc personal. El límit? No n’hi ha, el posa cadascú. Personalment, el límit està en el fet que es noti o no es noti que una imatge ha sigut retocada.

Com t’aficiones a la fotografia? Ets autodidacte? 

Sempre m’ha agradat fer fotos, però no he sigut mai d’anar amb la càmera amunt i avall. En algun viatge sí que he dut una càmera i he fet moltes fotos, però durant el dia a dia no solia fer fotos. Però això es va acabar quan vaig tenir un telèfon amb càmera a les meves mans. I encara més quan vaig veure que amb una bona edició es podia fer que una foto amb el mòbil semblés una foto feta amb càmera. Autodidacte? Suposo. No he anat a cap taller ni res similar. Crec que em fixo en allò que m’agrada i sense voler-ho m’inspira i ho intento imitar, sempre amb el meu toc personal. Com a font d’inspiració tinc molta gent que segueixo a Instagram, de qui m’agrada el seu treball i que em sorprèn cada dia. La llista podria ser molt extensa. Però ja que estem a Tarragona Cultura anomenaré uns quants igers de Tarragona que m’inspiren molt sovint: @ferranmc, @drcarrasclet, @montseferre, @livetgn, @guillemtz, @danisero, @valleklau, @ingocat, @pamaneri, @juanjofuster, @tonipascualcuenca i el mateix @barruz, convidat del més passat, entre molts altres…

Com t’inicies a Instagram i què és el que t’atrau d’aquesta xarxa social?

Tinc compte a instagram de fa gairebé tres anys, però començo a posar tags al cap d’un any gràcies al meu germà, que és qui m’explica com funciona realment aquesta xarxa social. M’atrau la facilitat amb què arriben les fotografies a la gent, la qualitat que hi ha per la xarxa i, tot i que sempre he sigut d’anar a la meva, conèixer la gent que hi ha al darrere de cada perfil. Ja he tingut la sort de coincidir amb molts d’ells a alguna trobada i fins i tot hi he establert una gran amistat.

En moltes de les teves fotografies apareix la teva filla. Els nens aporten alguna cosa especial a les imatges?

Bé, en moltes apareix la meva filla perquè és, possiblement,  la persona amb qui passo més hores, i tinc més a mà. El fet és que m’agrada que a les meves fotografies surti algú. No negaré que és una nena molt maca i que aporta aquell punt de felicitat i innocència que els caracteritza.

Aquest agost ens oferiràs una sèrie d’imatges relacionades amb alguns dels paratges naturals de la ciutat. Què ens en pots avançar?

Sempre he sigut d’exteriors. M’agrada molt córrer, especialment per muntanya. Penso que Tarragona té un patrimoni natural i paisatgístic amb molt de valor i això és el que intentaré transmetre a la gent. Començarem per la zona del Pont del Diable, que és la que més conec, ja que hi vaig sovint perquè la tinc al costat de casa. Després ja veurem: alguna platja, algun raconet més desconegut… No ho tinc clar encara.

Jordi Suriñach
Imatges: Víctor Murillo