Juntament amb Ángel Lopera i Tonet Sánchez, Elena Coll forma part des d’octubre de 2012 del trio responsable de la Sala Zero. Arquitecta de professió, ens explica el seu salt laboral i moltes altres coses abans de ser, la setmana vinent, la protagonista del número de juny del butlletí Fan de TGN.

Fa aproximadament dos anys que l’equip del qual formes part gestioneu la Sala Zero. Quin balanç en feu?

N’estem molt contents. En aquest temps hem pogut desenvolupar la nostra idea: mantenir la tradició de concerts a la Zero i a Tarragona i reforçar aquesta oferta amb la nostra experiència. A més, hem reforçat la proposta musical amb altres activitats, amb l’objectiu de convertir la sala en un contenidor cultural.

Quin criteri feu servir a l’hora de programar concerts i altres activitats?

Pel que fa als concerts que programem nosaltres, busquem principalment bandes i artistes de pop independent. D’altra banda, també oferim la possibilitat a programadors de la ciutat i de fora que organitzin les seves activitats, de manera que, al final, el criteri és molt obert. Tampoc volem tancar-nos al cent per cent al nostre estil. Tothom ha de poder gaudir de la música en directe i s’ha de poder escoltar de tot.

A la vostra pàgina web us considereu com a sala de concerts de referència a la demarcació. Els grups i agents culturals del país ja us tenen interioritzats dins dels seus circuits?

Sí, i tant. Afortunadament, tothom ens coneix. I no només per la nostra feina en els darrers dos anys, sinó perquè Anima’t i molta altra gent ja fa temps que ha programat coses interessants a la Sala Zero.

La crisi ha reduït notablement les subvencions culturals, s’ha parlat moltíssim de l’augment de l’IVA cultural… Quin paper creus que haurien de tenir les administracions vers la cultura?

D’entrada, fer-se enrere amb aquesta pujada de l’IVA. I, més globalment, sent conscients que actualment no hi ha tants diners com abans, apostant més per l’educació.

Com valores globalment l’oferta d’oci nocturn a la ciutat?

Doncs prou bé. Quan no estic al meu local vaig a la Pepita, al Groove, al Cafè la Cantonada o al Cafè Metropol. La majoria són locals que, a més de l’oferta d’oci, també programen amb regularitat activitats culturals interessants.

Com vas començar la teva faceta de promotora i programadora musical?

Va ser l’any 2006, quan em vaig encarregar de la part artística del festival Palmfest. Tot i que professionalment sóc arquitecta, sempre m’havia agradat la música en directe, anava a molts concerts i de tant entrar en aquest món acabes coneixent molta gent.

Quina música escoltes habitualment?

No t’enganyaré, a casa i al cotxe ara escolto fonamentalment discos de promoció de grups que volen actuar al festival. I a la ràdio poso moltes vegades Radio 3.

Des de la Sala Zero sou, en certa manera, un dels principals culpables de la moda del Lindy Hop a la ciutat. Com va sorgir la idea?

Quan vam agafar la Sala Zero teníem clar que volíem acompanyar l’oferta clàssica de concerts i sala de balls amb altres activitats. A través d’alguns amics sabia que a Barcelona hi havia una fal·lera del Lindy Hop i vam provar de traslladar-la a Tarragona. Vam començar amb algunes classes gratuïtes per veure si generava interès i ara ja mantenim cursos de diferents nivells. N’estem molt contents, la veritat.

Jordi Suriñach