Un museu tot esperant el bus

L’espera és aquell moment en què no passa res. Una pausa, moltes vegades no volguda, que topa amb aquests temps d’exaltació de la instantaneïtat. Però l’espera té matisos, sentits i context, tal com demostra El que espera, la intervenció artística de l’il·lustrador tarragoní Tziqui Artworks, que ja decora les parets i les escales de la planta baixa de l’estació d’autobusos de la ciutat.

“Hi ha molts tipus d’espera, i la meva idea era retratar-los“, explica Tziqui. Des de la família que espera junta compartint un banc fins al jove que mata el temps jugant amb el seu mòbil, passant per la noia que espera recolzant-se en una barana amb ulls plens de malenconia. Totes les persones dibuixades són usuaris reals de l’estació, a qui l’artista va veure després de passar-s’hi hores i hores observant.

Els dibuixos, de grans dimensions, recorden l’estil d’un bloc de notes, com el que Tziqui sempre porta a sobre. Per aconseguir-ho es van pintar les parets d’un groc esmorteït, imitant les pàgines dels quaderns Moleskine. A sobre, els traços s’han fet amb un retolador blau, aconseguint l’efecte d’un bolígraf convencional. Els dibuixos estan acompanyats de frases d’alguns dels usuaris sobre l’espera . “Quan espero imagino, creo, penso i respiro… Per un segon tot té un ordre, tot és pau, tot és clar“, diu Daianna Ghuz. “L’espera és una pèrdua de temps algunes vegades. D’altres, és un regal per a la ment“, afirma Carol.

La joia de la corona són les anamorfosis que decoren les escales que connecten els dos pisos de l’estació. Són dibuixos, com el que acompanyen aquestes ratlles, que només es veuen correctament des d’un únic punt determinat, fet que en dificulta el procés d’elaboració. El graó aïllat no té sentit; l’escala en conjunt és una obra d’art.

El que espera suposa la reactivació del projecte Estació Creactiva, impulsat pel col·lectiu Künstainer. Des de 2010 l’estació d’autobusos de Tarragona acull diferents intervencions artístiques amb l’objectiu de subratllar la importància de l’espai públic, en aquest cas l’estació d’autobusos de la ciutat, com a catalitzador de la vida urbana. Les obres no tenen data de caducitat i avui en dia alguns dels 8 milions d’usuaris que cada any passen per l’estació gaudeixen encara de les fotografies de De pas o juguen amb els miralls de Distorsión libre. Mentre esperes el bus pots gaudir d’un autèntic museu i, si Tziqui Artworks es fixa en tu, pots ser-ne amb sort protagonista. Sigui com sigui, l’espera haurà valgut la pena.

Jordi Suriñach