Un passeig per a la ciutadania

Ala anys trenta del segle XX, el patrimoni romà de la ciutat ja començava a ser un centre d’interès turístic i es volia dignificar. 

Fa cent anys, l’espai que ocupa el Passeig Arqueològic ens l’hem d’imaginar com un pas entre la muralla romana i les fortificacions de la Falsa braga descuidat, ple d’herbes i brossa sense cap mena de manteniment, al qual no es podia accedir si no es demanava la clau al Museu Arqueològic. Per altra banda, al Camp de Mart, l’explotació d’una pedrera d’on s’extreia la pedra de llisos amb la qual estan fets els bancs de la Rambla i moltes voreres dels carrers de la ciutat, va posar en perill la fortificació. Just davant del Fortí Negre és on el pas es fa més estret, just a la zona on l’explotació de la pedrera va obligar a consolidar la construcció amb uns arcs de pedra per assentar el pas superior.

Un primer projecte que s’ha conservat de passeig és el de l’any 1906, fet per l’arquitecte municipal, Josep M. Pujol.  Es proposava un traçat continuant el passeig de Saavedra, com una via urbana i desmuntant els baluards. Sortosament, però, no es va arribar a portar a terme.

El projecte posterior de l’arquitecte Jeroni Martorell alterava ben poca cosa l’aspecte del passeig, ja que pretenia conservar, reparar i posar en valor la muralla i les fortificacions del segle XVIII. Proposava plantar-hi vegetació i col·locar elements arqueològics de diverses procedències per tal de fer-lo com un museu a l’aire lliure. Aquest projecte va quedar aturat i no es va recuperar fins l’any 1932.

L’inici de les obres va ser possible gràcies a l’interès que mostrà l’ajuntament republicà i, en particular, l’alcalde Pere Lloret, i la intervenció i l’empenta decisiva al projecte que donà l’aleshores director General de Belles Arts, Ricardo de Orueta, que es va fer seu el projecte i va aconseguir que l’Estat donés els diners necessaris per portar-lo a terme. La visita que De Orueta va fer a la ciutat l’any 1932 va servir perquè des de Madrid donessin suport a diverses iniciatives patrimonials a la ciutat, com millores al fòrum local, el provincial, la catedral o el mig milió de pessetes per al Passeig Arqueològic. Com deia Lluís de Salvador al Diari de Tarragona, “Tarragona se sent estimada per la República”.

El passeig, de 600 metres de llargada i dividit en cinc trams, es va inaugurar el 22 d’octubre de 1933 i va suposar la revalorització de les muralles i les fortificacions del segle XVIII. La dignificació d’un espai que passaria de fortificació militar abandonada a passeig per a la ciutadania va tenir una molt bona acollida entre els tarragonins i tarragonines.  

Després d’un acte protocolari a l’Ajuntament amb els discursos de les autoritats es va procedir a la inauguració del monòlit en homenatge a Ricardo de Orueta amb la inscripció: “Tarragona a Ricardo de Orueta / MCMXXXIII” a la rampa d’accés al passeig. Seguidament es tallaria la cinta inaugural situada a l’alçada del Fortí Negre.

L’Ajuntament aprofità l’ocasió per publicar un llibret titulat Les muralles de Tarragona, escrit per Antoni Rovira i Virgili, amb dibuixos a la ploma de Lluís Mallafré, Lluís Saumells i fotografies de Màrius Bucovich. On es posava en valor les restes romanes. 

Des d’aleshores el Passeig ha servit sovint com a reclam turístic i publicitari de la ciutat. 

Text: Elena Virgili, directora de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.

 

Crèdits de les imatges:

1. Pedrera del Camp de Mart publicat a: Passeig Arqueològic de la Falsa Braga. Jeroni Martorell, 1933. BHMT.
2. Dibuix de Mallafrè per l’opuscle Muralles de Tarragona. Antoni Rovira i Virgili, 1933. BHMT.
3. Portada del Diari de Tarragona del 24 d’octubre de 1933. BHMT.
4. Monòlit homenatge a Ricardo de Orueta. Foto: Nerea Asorey.
5. Portada de Muralles de Tarragona. Antoni Rovira i Virgili, 1933. BHMT.
6. Opuscles de promoció del Passeig Arqueològic, BHMT.