La Casa de les Lletres va obrir ahir, per fi, les portes. Després d’anys de debat, de diversos projectes damunt de la taula i, fins i tot, d’especular amb diversos emplaçaments, l’Antic Ajuntament encetava una nova etapa representada en el regal que es van endur tots els assistents a l’acte de presentació: tres peces d’un joc de construcció de fusta, una per a cadascuna de les potes del projecte: preservar el patrimoni literari, donar suport a la creació i difondre les activitats literàries de la ciutat.

La posada en marxa del nou servei (notaren que de forma forçada s’evitava la paraula inauguració; coses de la llei electoral) es va fer coincidir ahir amb la tradicional recepció al món literari de la ciutat. Escriptors, editors, professors, etc., es van trobar ahir en plena ressaca de Sant Jordi per acompanyar l’inici d’aquesta nova etapa.

En nom del sector va intervenir Olga Xirinacs. Crítica com sempre, va lamentar la situació econòmica i social del Camp de Tarragona, alhora que va oferir oportunes lliçons autobiogràfiques. Xirinacs va estudiar piano justament en el mateix emplaçament, quan l’Antic Ajuntament era la seu del Conservatori, batalleta que va servir per aconsellar als joves “a tenir en compte la musicalitat i l’harmonia també en les seves composicions literàries. De fet, tots els sentits s’han de fer notar en la paraula escrita“, qualitats que va exemplificar en les primeres línies de Ressurrecció, de Tolstoi.

Xirinacs va acabar la seva intervenció lamentant la poca difusió que obtenen els escriptors catalans a l’estranger a causa de la manca de traduccions. En aquest sentit va proposar, fins i tot, un canvi a les bases del Premi Vidal Alcover: que els traductors que s’hi presentin proposin de treballar obligatòriament en una obra d’un escriptor tarragoní. L’escriptora, que fa justament trenta anys va guanyar el Premi Sant Jordi amb la novel·la Al meu cap una llosa, va acabar la seva intervenció fent la donació simbòlica a la Casa de les Lletres del seu darrer llibre de poemes, encara inèdit.

Acabat l’acte, els assistents van tenir l’oportunitat de visitar les instal·lacions, ubicades al segon pis de l’edifici, a les antigues dependències de la Biblioteca Hemeroteca Municipal. La Casa de les Lletres disposa de dues aules polivalents de grans dimensions, habitualment ocupades per l’Escola de Lletres, però que resten a disposició de qualsevol iniciativa ciutadana. Al pis de baix, la sala d’exposicions s’inaugurava amb la mostra “Imatge i ficció“, un diàleg fotogràfic entre Xulio Ricardo Trigo i David Luque a partir de la darrera novel·la de l’autora tarragonina Coia Valls, La cuinera.  La Casa de les Lletres va néixer ahir, per tant, ben fidel al seu lema: “On es troben les paraules.” Que se’n trobin moltes, de molts autors, durant molt de temps.

Jordi Suriñach
Fotografia de Mauri

Etiquetes: ,